"No s'ordenaran soles les coses, dic jo"

Ja ho heu fet, gairebé. Retòrica, suspesa, diferida, flotant o metafòrica, ho heu fet. Heu gairebé consumat el vostre objectiu que de tan allargat en el temps i en les formes ha acabat mutant en una obsessió. ¡Que dolentes que són les obsessions! ¿Oi? ¡Com ens van consumint, com es van colant per cada un dels nostres racons fins a envair-nos completament, com ho podreixen tot fins que aconseguim expulsar-les! Gairebé heu declarat la independència, ho ha fet el president Puigdemont. També gairebé ho heu fet vosaltres: tots els que heu demostrat una fidelitat indestructible a la vostra república.

I també tu, que sense considerar-te independentista t’has cregut a ulls clucs que és la millor opció per fer fora el PP del Govern. Estranya manera d’entendre la solidaritat, anar-se’n d’Espanya per forçar un canvi de govern a Espanya. Ahir a la tarda gairebé ho heu fet possible tots vosaltres. El mèrit també és vostre. I a mi només em queda preguntar-vos: ¿com us sentiu?

Em resulta pràcticament impossible posar-me en la vostra pell, espero que ho entengueu, per això només puc preguntar-vos-ho. ¿Quina sensació us envaeix? ¿Alliberament? ¿Felicitat? ¿Justícia? ¿Orgull? M’encantaria saber-ho, perquè jo només us puc parlar de les meves, que em temo que són antagòniques a qualsevol de les que pugueu explicar-me cadascú de vosaltres. Jo sento tristesa i desassossec, no sabria dir-vos com col·locar-los a la balança, però si es tracta de percentatges, posem un 42% de tristesa i un 43% de desassossec, cosa que em donaria prou legitimitat per declarar un estat de tristesa generalitzada. Estic trista perquè m’heu situat en un escenari que no volia i encara creieu que ho heu fet no només en el meu nom sinó pel meu bé. M’heu imposat la vostra felicitat com a únic camí possible per aconseguir la meva. Heu socialitzat un sentiment privat i intransferible. No necessito viure instal·lada en la revolució per aconseguir els meus objectius, potser perquè m’ocupen empreses més petites, més tangibles, menys quimèriques.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El meu percentatge de desassossec té una relació directa amb el vostre gairebé nou i definitiu «èxit» d’ahir a la tarda. ¿De veritat penseu que la vostra gairebé declaració per molt etèria que hagi sigut no tindrà rèplica? ¿Que serà aplaudida a Espanya o a Europa? ¿Que la vostra forma d’entendre el diàleg amb una declaració suspesa a l’aguait és compartida per la forma d’entendre’l de mediadors, organitzacions o líders polítics? Jo sincerament crec que no i aquí radica el meu desassossec. Aquí i en les conseqüències presents i futures. Ahir, quan gairebé vau fer el que vau dir que faríeu he trobat el meu poema preferit de la premi Nobel de literatura polonesa, Wislawa Szymborska: «Després de cada guerra algú ha de netejar. No s’ordenaran soles les coses, dic jo».

No cal que sigui una guerra, després del que gairebé ha passat aquesta tarda. ¿De veritat creieu que les coses s’ordenaran soles?