L'estafa

El president de la Generalitat no ha declarat la independència. Més ben dit: l’ha declarat i l’ha suspès immediatament per guanyar temps. És a dir, s’ha situat al mateix lloc que abans de l’1 d’octubre. Ha tornat a gastar diner públic en campanya a favor del sí, ha jugat amb la il·lusió de milers de persones que creien que aquesta vegada era la definitiva i ha portat la tensió fins a límits insospitats en la situació política i social. Tot, per seguir al mateix punt on era. I ho ha fet amb un discurs ple de falsedats. Carles Puigdemont insisteix que el poble català està unit. A jutjar pel nombre de persones que van anar a votar i per les manifestacions a favor i en contra del seu projecte en els últims dies, és evident que no. Puigdemont sosté que el referèndum es va celebrar amb «un cens fiable i operatiu», quan, entre altres coses, diversos mitjans van demostrar que es podia votar dues vegades. I assegura que la decisió de grans empreses de traslladar el seu domicili social fora de Catalunya no té efectes sobre l’economia del territori. ¿De debò? Llavors, ¿per què van negar en campanya una possible sortida dels bancs? ¿Per què es van esforçar tant a traslladar als ciutadans tranquil·litat davant els rumors? Si no hi ha problema per a l’economia, ¿per què perdre-hi el temps? ¿Per a què es va celebrar llavors in extremis una reunió entre Junqueras i els presidents del Banc Sabadell i de La Caixa? Senzillament, perquè no diuen la veritat. Perquè la sortida d’empreses perjudica la imatge de Catalunya, resta credibilitat i força al projecte independentista, crea sensació d’inseguretat i, per tant, no beneficia l’economia. Per descomptat que no. I Carles Puigdemont ho sap. 

Diverses opcions

Ara, al deixar en suspens la declaració d’independència, diu que espera dialogar amb el Govern. Però Mariano Rajoy ja va deixar molt clar que això no ho negociarà, i com a interlocutors han suspès tots dos. Una altra vegada ven fum als que de bona fe creuen que viurien millor ja en una república independent. Ara poden passar diverses coses: Puigdemont segueix escalfant l’ambient per declarar finalment la independència, Puigdemont acaba devorat per socis i votants defraudats, el Govern actua contra ell per haver arribat massa lluny o Rajoy s’asseu a esperar, que és el que fa sempre, perquè el seu rival polític es cogui en la seva pròpia salsa. El president del Govern no ha resultat mai vençut amb aquesta estratègia. Aquesta podria ser la primera vegada. No obstant, Rajoy parteix amb avantatge: no ha traït els seus socis en aquesta crisi ni ha d’enfrontar-se ara als que van confiar en una paraula que, des d’ahir, val menys que res.