Aules en temps de crisi

Vivim temps complexos en què és fàcil perdre’s en la voràgine de l’actualitat i la sobreinformació. Els que ens dediquem a l’ensenyament, en les seves diferents etapes, tenim encara més responsabilitat davant nostre. Com cada vegada que hi ha una crisi, els nostres alumnes tenen preguntes i esperen respostes. No és senzill. ¿Com podem donar explicacions sense amb això impregnar-los de la nostra opinió? En això, els professors universitaris hi sortim guanyant. Els que tenen davant seu alumnes de primària o secundària han de ser encara més curosos, ja que els nens i els joves assimilen ràpidament i ho comparen amb el que senten dir a casa. Qualsevol dicotomia o contradicció en els missatges pot provocar-los angoixa i sensació de pèrdua.

    

Ara bé, els professors universitaris de l’àmbit de les ciències socials tenim una dificultat afegida: els nostres alumnes són adults amb coneixements, opinions i capacitat d’argumentar-los (o això vol creure aquesta professora) però no sempre parteixen d’una base teòrica. A l’arribar a la universitat, molts ho fan ja amb esperit polític i posicionat però no tots han format aquesta opinió des del marc teòric. La diferència, en els últims cursos dels seus estudis, és clara i detectable: els debats s’enriqueixen i els alumnes són millors interlocutors. 

    

Ara fa cinc anys que em vaig iniciar en aquest apassionant i a la vegada difícil àmbit de l’ensenyament. Ho faig des del profund respecte pels meus estudiants, independentment de les seves opinions polítiques, la seva identitat o les seves capacitats. És precisament aquest respecte el que m’ajuda, en moments com l’actual, a mantenir la ment centrada i escoltar i equilibrar tota opinió que es doni a classe. Formem persones però, sobretot, formem ments crítiques. Es tracta que cada alumne conegui les diferents aproximacions teòriques en profunditat i, si és possible, corregeixi coses mal enteses o obri la seva ment a una altra manera de veure-les.

Això no comporta que un hagi de canviar d’opinió en cada sessió o a l’acabar una assignatura, però sí que adquireixi els coneixements teòrics que s’ha trigat anys a consensuar, els domini i els pugui aplicar a l’argumentar. Si s’aconsegueix que s’emporti alguna idea que no coneixia o que entengui, encara que no comparteixi, una altra forma diferent de la seva d’abordar un tema, estarem fent-ho bé.

    

Ocorre aquests dies davant el delicat escenari a Catalunya. No es tracta tan sols que les aules siguin l’espai on debatre impressions i donar així sortida a les preocupacions, les pors, les incerteses o els propòsits de cadascú. Es tracta que la universitat, com a espai de reflexió i pensament, sigui el marc de convivència de la raó crítica. Que a l’obligar-se a escoltar els seus companys i professors, a part d’ideologies, tots aprenguin 

–aprenguem– alguna cosa i desenvolupem aquesta capacitat d’escoltar i de sentir empatia que tan denigrada sembla en temps de crisi. El ventall d’alumnes que tinc el privilegi d’acompanyar, em permet escoltar de prop i respectar opinions molt diferents de la meva. L’esperit crític comença per ser-ho amb una mateixa, amb les idees en les quals una se sent en zona de confort. És aquí on hi ha el verdader treball, ja que tan sols des del coneixement dels errors i les debilitats dels arguments propis es poden trobar punts en comú amb els arguments aliens.

Els crítics i les crítiques de tots els costats són els més indicats per fer aquesta tasca: arribar a punts d’entesa (que no de coincidència) des d’on trobar solucions. Aquests dies, demano als alumnes que siguin capaços d’entendre que els sentiments i els imaginaris col·lectius existeixen i que cap polític faria bé d’obviar-los. Veiem exemples internacionals de secessió pacífica i aprenen a detectar les diferències en cada cas, el que es pot aprendre de cadascun i el que és millor no repetir. Intento proveir-los del marc conceptual sobre Estat, monopoli de la força, ús proporcional, seguretat nacional i unitat territorial. Només des de l’acostament abstracte als conceptes, teories i marcs existents podem argumentar opinions basades en el coneixement comprensiu de les seves causes i conseqüències. 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

    

Així doncs, si des de les aules i el debat de la raó revalorem l’esperit crític, aconseguirem aportar a la societat el que les ciències socials impliquen: la capacitat humana de raonar i de dialogar els uns amb els altres.