Piqué, la selecció i la llibertat d'expressió

Gerard Piqué va deixar ahir la concentració de la selecció espanyola –no podrà jugar a Israel per sanció– després d’una setmana en què ha tornat a ser protagonista, i no precisament per les seves reconegudes aptituds futbolístiques. I és que el central del FC Barcelona és una estrella d’una personalitat gairebé insòlita en el món de l’esport. Un entorn en què els protagonistes no participen del debat públic en un intent excessiu en la majoria d’ocasions de salvaguardar la seva imatge, emparats en l’insostenible lloc comú que no s’ha de barrejar política i esport. La tendència, no obstant, s’ha començat a invertir amb el debat sobiranista i el referèndum de Catalunya. Sobre la qüestió ja han opinat, per exemple, els germans Pau i Marc Gasol i el tennista Rafa Nadal.

    

Cap d’ells, no obstant, ha sigut víctima de les esbroncades d’intolerants aficionats 

–durant els entrenaments i els partits d’Espanya– que ha rebut Piqué pel seu posicionament públic, culminats dilluns quan es va incorporar a la selecció després de la seva denúncia a Twitter de l’actuació policial de l’1-O. La qüestió va pujar tant de to que Piqué va haver de sortir dimecres davant els mitjans per aclarir la seva postura, i revelar per exemple que no és independentista. El jugador va parlar amb valentia i clarividència. La seva apel·lació al diàleg va reafirmar la seva condició de ciutadà, a més d’esportista, que exerceix la llibertat d’expressió que reconeix l’article 20 de la Constitució.