El gran engany

Catalunya ha passat d’un clima d’indignació per les actuacions policials de diumenge a un altre d’inquietud, fins i tot alarma, a partir de dimecres. Les causes són diverses: l’exigència de les CUP d’una immediata independència i l’accent insurreccional de l’ANC sobre la vaga de dimarts, el discurs del Rei suggerint que una DUI tindria greus conseqüències, les fortes pèrdues en borsa de les 15 empreses de l’anomenat Ibex català, la desconfiança de molts estalviadors, l’avís de l’FMI que una llarga inestabilitat perjudicaria l’economia, l’aparició de preocupats mediadors (Col·legi d’Advocats i Barça) per evitar una DUI…

Carles Puigdemont va captar alguna cosa i dimecres va fer una compareixença més reposada que la de diumenge. Ja cuina una declaració d’independència light: demanant mediació internacional, quan Europa ha condemnat la violència, però explicitant que no intervindrà en els afers interns d’un país democràtic. La inquietud domina i el Sabadell i Caixabank han anunciat el trasllat de les seves seus fora de Catalunya. Els bancs catalans (entre els cinc grans espanyols) no poden permetre que els seus clientes, catalans o internacionals, creguin que es queden sense el paraigua del BCE. Els diners es fonen davant el fantasma de la por.

La preocupació és general i Jordi Basté, el líder de la ràdio catalana, conegut independentista, no ha dubtat a afirmar que una DUI seriosa ara un gran error. I Santi Vila –l’esperança blanca dels moderats de l’antiga CDC– ha fet el mateix en un article a l’Ara. Però el més insòlit va passar divendres quan Artur Mas que va proclamar –el 2014– que independents seríem una feliç Holanda del sud, va declarar al Financial Times que Catalunya no estava preparada per a una independència real. Després ho va desmentir, però la transcripció hi és: «Per ser independents fan falta coses que encara no tenim: control d’infraestructures, de fronteres, que la gent pagui a la Hisenda catalana i una justícia que faci complir les lleis del Parlament. Fins que això no sigui operatiu la independència no és real».

La qüestió de l'impost de societats

I Xavier Sala Martín, l’economista pope, assegura que la fugida d’empreses és poc rellevant perquè l’impost de societats és estatal. A curt termini –només a curt– té una mica de raó i només perquè Catalunya no serà independent. Si ho fos, perdre l’impost de les grans empreses seria terrible. Repeteixo, terrible.

¿Han sigut Mas, Sala Martín i bastants altres uns trilers irresponsables que han muntat un gran engany? Madrid hi ha ajudat amb el viacrucis de l’Estatut, l’escassa inversió pública, abundants declaracions estúpides i insultants però… si Mas, el profeta del 2014, ronseja avui davant el precipici… si Junqueras es conforma perquè els bancs no se’n van a Madrid sinó «als Països Catalans»…

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

¿Té raó Ángel Ros, alcalde de Lleida, que creu que el procés ha sigut un torpede en la línia de flotació de l’economia catalana?

Dimarts, Puigdemont haurà d’explicar-se. I definir-se.