Dona i empresa

Quan es tracta de modificar polítiques públiques o comportaments privats que afecten l’interès general, s’argumenta que un bon debat públic és la clau per assolir aquests avanços que es pretenen. Un raonament assenyat i que, observant el que passa al voltant, sovint resulta encertat, encara que no sempre. Una de les citades excepcions és el cas de la incorporació de la dona a l’empresa, especialment a la direcció. És difícil debatre més i avançar menys.

Ho pensava al dialogar amb les responsables del Women 360è Congress i sentir el que es pretén amb aquesta i altres iniciatives similars: afavorir un món del treball, especialment a l’empresa, en què es pugui compatibilitzar una carrera professional ambiciosa amb una vida personal digna i, per què no, agradable. Per assolir aquest objectiu, es requereix mecanismes concrets, com aquells que permetin adequar la citada carrera al que comporta la maternitat, però, principalment, del que es tracta és de desvincular l’eficiència de la presència física al lloc de treball. Una pretensió que resulta més plausible en la mesura en què les noves tecnologies disminueixen  la necessitat d’aquesta presència.

Aquesta és una antiga reclamació de la dona que li ha permès assolir avanços notables en diversos àmbits com, entre altres, la sanitat, l’educació, la política o la justícia. És a dir, deixem en mans de la dona la nostra salut, l’educació dels nostres fills, els assumptes públics i l’aplicació de la llei. Gairebé res. Però s’hi resisteix l’empresa.

En aquest sentit, fins i tot és habitual que davant el pla de vida que la dona percep que l’espera en el cas d’assumir més responsabilitats a l’empresa, no són poques les que prefereixen quedar-se com estaven. No les subjuga entrar en una dinàmica, sovint innecessària, d’interminables jornades i de plena fidelitat a les exigències del superior jeràrquic. Potser això explica que tot i que la dona és majoria a les facultats d’economia, i que obté els millors expedients, resulti tan estrany que arribi fins a la cúpula empresarial.

Interessos múltiples

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Per sortir d’aquesta dinàmica, crec que resultaran determinants les actituds que es perceben en un bon nombre de joves, homes, que mostren la seva incomoditat davant d’unes dinàmiques empresarials que, curiosament, venen a coincidir amb les que, tradicionalment, assenyalen les dones. I no es tracta de persones de baixa capacitat o d’escassa ambició.

El que passa és que, senzillament, aspiren a arribar al màxim a l’empresa però de manera que no els comporti haver de renunciar a altres àmbits de la seva vida. I, segurament, un equilibri entre aquests interessos múltiples i propis de qualsevol persona civilitzada pot facilitar-los entendre millor aquest món tan complex dels nostres dies, lluny de lectures unidimensionals. Que tant abunden.