Internet i llibertats
La 'postcensura' a les xarxes
La silenciosa majoria ha trobat una veu despietada que fa de la deshonra una nova forma de control social certament perillosa
fibra
L'agitació social i política que vivim aquests dies, amb milers de comentaris a Twitter, avisos per WhatsApp i nombrosos 'mems' que fan broma o es burlen dels uns i dels altres, m'ha fet pensar en el llibre de Juan Soto Ivars 'Arden las redes', que vaig llegir amb molt interès durant les meves gairebé oblidades vacances. És una obra interessant que parla sobre la força de l'opinió de determinats grups sobre qualsevol assumpte mitjançant les xarxes socials. Aquestes, que van néixer com la conquista definitiva de la llibertat d'expressió global, ràpidament s'han anat transformant en una eina de repressió de grups organitzats --és igual si es tracta de feministes, catòlics o activistes d'esquerres o de dretes--, els judicis implacables dels quals persegueixen, per mitjà de totes les aplicacions possibles, tot aquell que consideren persona inapropiada per defensar un criteri oposat o, segons ells, inapropiat.
Ivars presenta diversos casos de persones públicament jutjades, assetjades i insultades fins a extrems en què algú ha hagut de veure's expulsat de les xarxes, un fet menor si ho comparem amb els que han perdut el seu lloc de treball o amb els quals fins i tot han hagut de canviar de país. Segons l'autor, fins ara la concepció bàsica de la censura provenia del totalitarisme, que exercia el poder mitjançant unes lleis que el sustentaven; sota l'encunyació 'postcensura' sorgeix actualment a través d'internet un fenomen espontani i desordenat de silenciament de la llibertat.
Si bé l'existència d'internet suposa la possibilitat d'expressar-se amb total llibertat, veiem ara que es tracta d'una eina controvertida que afavoreix unions de conveniència ideològica, la força de les quals es fa imparable especialment en aquells casos en què aconsegueix arribar als mitjans de comunicació, convertint en algunes ocasions aquests últims en responsables del linxament de la víctima. És aquest un assumpte molt seriós, perquè, com escriu Ivars, la silenciosa majoria ha trobat una veu despietada que fa de la deshonra una nova forma de control social certament perillosa.
