ANÀLISI

Tres reflexions en blaugrana

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp40317822 psg s neymar soars through the air during the champions leag170929172418

zentauroepp40317822 psg s neymar soars through the air during the champions leag170929172418 / Thibault Camus

UNA. De moment el Barça està en construcció i no enlluerna. Però treballa molt, es va cohesionant, poleix les ajudes entre línies, automatitza les compenetracions personals... I sobretot guanya. Mentre amb una mà es va forjant com a conjunt d’alta qualitat, amb l’altra resol a favor seu els partits, encara que sigui amb més o menys brillantor. És un bon llibre de ruta.

    

En aquest nou Barça sense les genialitats de Neymar ni la ganiveteria afilada dels contraatacs del trident persisteixen l’autoritat total i el pes individual decisiu de Messi. Però d’una manera diferent de l’etapa d’irregularitats de Luis Enrique. Desfet el trio, ara és, a estones, en solitari, més ariet que mai. Són seqüències en què deixa enrere la funció d’arquitecte creador i la de dinamitador de les estratègies dels homes del centre del camp dels equips adversaris. ¿Per què torna a competir en aquests moments Messi amb Cristiano? El Barça corre el risc que amb un sol davanter pur, Suárez, l’equip en els seus possibles alts i baixos golejadors tingui enormes dificultats per marcar. I davant la poca confiança col·lectiva en Paco Alcácer, l’absència temporal de Dembélé i les expectatives encara vacil·lants de Deulofeu, únicament queda penjar-se en la capacitat pitxitxi de Messi. Valverde confia que l’ajudi la capacitat d’arribada de Paulinho i que no es difuminin les de Rakitic i Denis, perquè a aquestes altures de la vida és bastant il·lús confiar que se’ls curi la falta de gol a Iniesta i Busquets. Tots aquests assumptes constitueixen el més important d’aquest moment de la temporada del Barça.

DUES. Els culers que pateixen la Premier des d’una samarreta del Man-chester City estan meravellats. La temporada passada va ser caòtica; feia la sensació que Guardiola va quedar desorientat quan es va lesionar la seva aposta organitzadora i fitxatge estrella, Gundogan, i per substituir-lo no li va respondre, per la seva anarquia i baixa condició física, Yaya Touré, que havia sostingut l’equip els anys anteriors. Però aquest any el Pep ha demostrat per la via dels fets que el verdader punt flac secret del City eren els laterals, que havien desmanegat el joc tant del darrere cap endavant com al revés. Gastant-se molts diners va canviar Zabaleta, Kolarov, Sagna i Clichy, presumptes innocents respecte al desastre viscut, per dos jugadors totals, Walker (Tottenham) i Mendy (Mònaco). A partir d’aquí, amb gairebé el mateix grup essencial de l’any passat, ha sorgit un equip gairebé invencible que de moment opta a tot malgrat que Gundogan encara no és el que va ser.

Mourinho també l’encerta

L’únic problema d’aquests culers és que Mourinho també l’ha encertat amb els seus retocs. A la Premier hi ha tants diners que els entrenadors a vegades resolen amb talonaris alguns problemes abans que els facin fora. Però el cas de Guardiola apunta, ara sí, que després de la Lliga espanyola i el campionat alemany pot arribar a aconseguir la Premier. L’únic problema és que a la Premier també hi ha tanta ambició que sense lluitar de veritat per la Champions tota la resta queda com a màxim com un bon voluntarisme.

TRES. Tot el que envolta Neymar continua sent agredolç. França està meravellada perquè comença a ser alguna cosa a escala de clubs en el concert internacional, però tots els francesos amb dos dits de sentit comú saben –encara que no tots ho reconeguin– que el PSG, amb Neymar i Mbappé pagats des de Qatar, no és realment un equip del seu país. Somriuen, disfruten, però viuen amb sensació de pecat i temen que aquest megadumping l’acabaran pagant.

Notícies relacionades

    

Tot i així, Ney juga de meravella encara que vagi tan per lliure que moltes vegades el que crea són simples focs artificials. Però ara a França està més protegit pels àrbitres. El nostre estimat Mateu Lahoz dimecres passat a la Champions va sancionar faltes que mai es van xiular a Espanya quan els defenses li entraven igual al brasiler i era la premsa de Madrid i no L’Équipe qui el vigilava a ell i els altres col·legiats. Els francesos guillotinarien a qui digués que mereix puntades per com són d’insultants els seus regats. Però no tot és brillantor: ha transcendit que els altres jugadors del PSG estan majoritàriament a favor de Cavani en el pols contra la seva divinització absoluta. I diuen, com ho diuen els barcelonistes, que Messi és millor home, millor jugador i millor company. Són coses que ja les sap fins i tot Neymar.