Compartir vivenda, un fenomen en alça

El fenomen conegut com a 'cohousing', compartir la vivenda, s’està instal·lant en la nostra societat com una pràctica cada dia més habitual. Ho confirmen dades com la que proporcionen les empreses immobiliàries: la demanda d’habitacions de lloguer ha pujat prop del 80% en els sis primers mesos de l’any. O com la que faciliten tècnics d’Hisenda: més del 40% de lloguers a Espanya es paguen en diner negre. Les causes per compartir el pis són múltiples. Des dels baixos salaris, l’augment de l’atur i la pèrdua de poder adquisitiu, combinats amb l’augment desmesurat dels lloguers a les grans ciutats, fins als problemes personals sobrevinguts i la necessitat de fer front a les múltiples despeses, passant per una nova forma de convivència en el que es percep com una alternativa flexible en una societat que, a causa de la crisi, exigeix solucions col·laboratives.

Per una altra part, també s’ha de valorar que aquest arrendament parcial tampoc és aliè a l’encariment immobiliari: a Catalunya ha augmentat fins al 32%, i a Barcelona la mitjana se situa al voltant dels 478 euros. En funció de les diferents circumstàncies, l’experiència admet múltiples lectures, tot i que el perill de sobreocupació i l’opacitat en els sublloguers, més enllà de la dificultat de planificar un futur en la intimitat de la vivenda pròpia, es presenten com a factors clarament negatius d’una forma de convivència que s’està imposant de forma accelerada.