L'aposta kurda

Immersos aquí en discussions partidistes sobre la qualitat democràtica, explicar les conseqüències i les diferències del que significa el referèndum al Kurdistan iraquià es fa difícil perquè el que separa la nostra realitat del Pròxim Orient no es pot mesurar ni en quilòmetres, és un abisme. Però el que han votat els kurds de l’Iraq massivament és l’opció d’independitzar-se i, encara que el mateix Massud Barzani, president de facto d’aquesta regió autònoma, va manifestar que es tractava d’una consulta no vinculant, les alarmes a l’Iraq anuncien una nova tempesta, en una regió especialment convulsa.

La qüestió és saber si en una zona del món que no ha conegut ni un sol any de pau en les últimes dues dècades, el recurs a una consulta aparentment democràtica serveix per desencallar odis històrics i tancar ferides obertes o, contràriament, serveix per iniciar una nova fase del conflicte. Una crisi que afecta l’Iraq, però també l’Iran, Síria i Turquia, països veïns a les fronteres dels quals la caiguda de l’Imperi Otomà va deixar dispersos més de 25 milions de kurds. La històrica reclamació d’un Estat propi mai ha tingut una oportunitat, en part per la divisió interna entre kurds a un costat i a l’altre de cadascuna d’aquestes fronteres; en part també pel temor internacional que es produís un desequilibri regional encara més gran i a la força de dues potències com Turquia i l’Iran, disposades a defensar amb sang i foc les seves actuals fronteres.

És aquí on els kurds de l’Iraq han vist una finestra a la independència. Després de la invasió liderada pel trio de les Açores per enderrocar el dictador Saddam Hussein, que gestionava el país amb mà de ferro, l’Iraq està en descomposició. Àmplies zones del Kurdistan iraquià van caure en mans de l’Estat Islàmic i, davant la fugida de l’Exèrcit iraquià, les milícies kurdes van ser les primeres a enfrontar-se als radicals i alliberar zones controlades per les guerrilles del califat islàmic.

Notícies relacionades

El 'sí' guanya amb més del 92% dels vots el referèndum del Kurdistan Iraquià

L'Iraq i Turquia, a la carrega contra els kurds després del referèndum

La ciutat de Kirkuk va ser la seva principal conquista. En la línia on comença el Kurdistan, en aquesta ciutat centre de la producció de petroli iraquià, hi conviuen una majoria d’àrabs i kurds amb moltes altres minories. Un punt estratègic que en menys de cinc anys ha passat pel control de l’Exèrcit iraquià primer, el dels radicals de l’Estat Islàmic després i ara està en mans de les milícies kurdes peixmergues, que controlen els camps de petroli amb què mantenen la fràgil economia del Kurdistan iraquià.

Malgrat les ombres d’un cens incert i una línia de demarcació inexistent on comenci el Kurdistan, la resposta massiva amb més del 90% dels vots a favor no deixa dubtes sobre la voluntat d’independitzar-se, però no serà gens fàcil. La qüestió no és el resultat. A un Estat que fa 14 anys que es troba en conflicte permanent, l’aposta kurda és validar amb els vots el que han aconseguit per les armes i, encara que la divisió de l’Iraq mai ha deixat d’estar a l’horitzó, l’amenaça és un nou front obert en una guerra interminable.