Editorial

El pacte contra la violència masclista

L'acord inclou més de 200 mesures de protecció a les víctimes, que ja no estaran obligades a presentar denúncia

1
Es llegeix en minuts
fcasals27968709 machismo170725172811

fcasals27968709 machismo170725172811

El ple del Congrés va aprovar ahir el llargament esperat pacte d'Estat contra la violència masclista que ve a substituir una normativa que datava del 2004 i que s’havia revelat ineficaç enfront d’una de les nostres pitjors plagues socials. L’acord –que no va aconseguir la unanimitat per l’abstenció dels diputats d’Units Podem i alguns del Grup Mixt– està dotat amb mil milions d’euros per als pròxims cinc anys i constitueix el primer gran acord de la legislatura. Neix amb la virtut de la concreció: 213 mesures que persegueixen la protecció de les dones i dels seus fills en els àmbits institucional, educatiu, judicial o sanitari. Inclou actuacions per prevenir la violència masclista des de les escoles i, com a plausible novetat, incorpora com a víctimes les mares els fills de les quals han sigut assassinats per les seves parelles o exparelles escollits per l’agressor com a cruel forma de venjança. Un altre dels punts destacats és el canvi de criteri en la definició de víctima. Fins ara, era necessari que les dones haguessin presentat una denúncia per poder tenir accés a serveis d’ajuda i protecció. Aquest requisit frenava la petició d’auxili, ja que moltes de les amenaçades no s’atrevien a enfrontar-se al seu maltractador. A partir d’ara, n’hi haurà prou amb una acreditació que podran emetre tant organismes judicials com policials i socials. Resulta també positiu el poder intervencionista més gran que tindran els ajuntaments que, al ser l’administració més pròxima, compten amb més capacitat per detectar i actuar en els casos d’assetjament. No s’ha aconseguit, no obstant, eliminar el dret a no declarar contra la parella al qual s’acullen moltes víctimes atemorides. 

Després de la seva aprovació parlamentària, ara s’haurà d’estar pendent de l’aplicació de l’acord, que ha de ser ràpida i ben coordinada entre les instàncies implicades. Òbviament aquest pacte polític, que era una condició necessària, no serà suficient per a l’erradicació de la violència contra les dones. L’objectiu últim ha de ser combatre les causes que provoquen la desigualtat entre homes i dones, que és l’arrel del problema. I això requereix un compromís social. Tots, en les nostres rutines plenes a vegades d’evitables conductes sexistes, n’hem de prendre nota per frenar des de la base l’execrable violència masclista.