Fracàs del pacte migratori

Avui es compleixen dos anys de la resposta que la Unió Europea va voler donar al problema dels refugiats. És a dir, la reubicació de 160.000 persones provinents de Grècia i Itàlia, arran de la crisi humanitària del 2015. El resultat és francament depriment. Només han pogut accedir al pacte migratori prop de 30.000, una xifra sense cap mena de dubte insuficient que ens parla, sobretot, i tal com denuncia l’organització Human Rights Watch, de la falta de voluntat política dels estats membres. 

El cas d’Espanya és dels més feridors, del moment que el compromís del Govern del Partit Popular únicament s’ha complert el 13,7%. Mentre que els països escandinaus, Malta o Liechtenstein feien front a les obligacions assumides, Espanya només està per sobre en aquesta negra classificació (el 17 de 24), d’estats que o bé es van negar en rodó a la solidaritat (com Hongria i Polònia) o bé presenten índexs per sota del 10%. El pacte de la UE amb Turquia ha reduït notablement l’arribada de refugiats per l’Egeu, però el flux segueix per altres rutes, amb la dificultat afegida de la pressió política i militar sobre les oenagés que treballen sobre el terreny, especialment a la costa Líbia. A més a més, és previsible una contracció alemanya per culpa de l’avenç de l’extrema dreta. Encara que les obligacions formals s’hagin extingit, no així el deure ètic. El Govern espanyol hauria de redreçar l’incompliment vergonyós per una simple qüestió de dignitat humanitària.