Una Mercè per a la convivència

En el punt àlgid de les festes de la Mercè, Barcelona viu encara amb el record nefast dels atemptats de l’agost i amb la immediatesa del vertigen d’una situació política extremadament delicada. Com ha declarat l’alcaldessa, «aquesta no és una Mercè com les altres». La ciutat està a l’espera d’una setmana decisiva per al futur democràtic del país. I la celebració és aquí per destacar els valors d’una ciutat que viu amb intensitat el seu present.

Amb 3,3 milions d’euros de pressupost i més espais lúdics que mai, la Mercè 2017 ha ampliat el seu camp d’acció. Si el parc de la Trinitat va ser la novetat de l’any 2016, aquesta vegada la plaça major de Nou Barris (amb programació de música clàssica) i el parc de Sant Martí (amb música per a tota la família) s’afegeixen als escenaris tradicionals i als que els últims anys han congregat més ciutadans. La Mercè, doncs, com es desprèn del cartell de Javier Mariscal –la noia de barri, oberta a la modernitat i fidel a la tradició–, ensenya una ciutat plural i diversa, que s’identifica amb la cultura popular i, al mateix temps, amb les aportacions culturals i festives més contemporànies, com les que ofereix Reykjavík com a ciutat convidada. Una ciutat que celebra la música al Bogatell, amb grups d’èxit tan actuals com Manel i Mishima, i amb la irrupció de la rumba catalana; que ocupa el passeig de Lluís Companys, fins a la Ciutadella, amb la música emergent del Barcelona Acció Musical; que ofereix dansa i circ al Mercè Arts de Carrer; que s’expandeix des del Raval i, de nou, a la plaça Reial, fins a Nou Barris. Una ciutat per als ciutadans que s’apoderen del carrer en les celebracions tradicionals, des dels gegants i capgrossos fins al correfoc, passant pel piromusical que aquest any se centrarà en les commemoracions dels Jocs Olímpics (25 anys) i de la primera manifestació en defensa dels drets de gais i lesbianes (40 anys), sense oblidar, per descomptat, l’homenatge que Barcelona dedicarà a les víctimes dels atemptats del 17 d’agost passat. Com va dir la filòsofa Marina Garcés en el pregó, convé recordar que una ciutat és feta «de l’anar i venir lliure de la gent». En els dies difícils que viuen Barcelona i Catalunya, ens hem de preguntar què és el realment important. La festa de la Mercè indica el camí: convivència, diàleg, civisme i tolerància.