Emporta-te'ls a casa

Encara que ara sigui l’home més poderós (i un dels més inquietants) del món, hi va haver un moment en què Donald Trump va ser un nen. Es va criar en una bonica casa de dues plantes, amb cinc habitacions, amb totxo vermell a la façana on a més a més encara hi ha una bandera dels Estats Units. Aquella casa, ubicada al barri novaiorquès de Queens, té des de fa dies uns nous inquilins. L’organització Oxfam ha llogat el domicili durant la celebració de l’Assemblea General de les Nacions Unides que té lloc a la mateixa ciutat. ¿Per a què? Per «omplir-la d’immigrants». En concret, hi residiran dos refugiats somalis, un sirià i una vietnamita. Oxfam pretén demostrar amb aquesta acció que els immigrants són benvinguts i que, com assegura el seu director general, «el que fa gran Amèrica és la diversitat d’experiències, idees, talent i l’oportunitat de progressar per a tothom».

És curiós sentir una afirmació com aquesta mentre observes les múltiples fotos i bustos de l’actual president dels Estats Units repartides per tota la casa. I també sentir Eiman, de Somàlia, asseguda a la cuina dels Trump parlar que per a ella el somni americà és tenir una llar segura. Una cosa tan simple i tan complicada per a milions d’éssers humans. El Govern de Trump ha d’anunciar ben aviat quants refugiats acollirà l’any que ve. Veurem què proposa i veurem què compleix. A aquest costat de l'oceà podem donar poques lliçons. Acaba ara el termini donat per les autoritats de la Unió Europea perquè els països que la integrem fem efectiva l’acollida que al seu dia havíem anunciat. Ningú ha complert en aquest continent, però hi ha casos que són més greus que altres. Espanya, per exemple, va prometre acollir 17.337 persones i únicament n’ha reubicat 1.279. Estem en un lamentable 11,4% de la paraula donada.

Aquesta falta de responsabilitat política té una conseqüència clara i directa: la mort de desenes de persones. Ara mateix, mentre escric aquest text, tenim notícia d’un nou naufragi davant de les costes líbies. Hi ha almenys 100 persones que han desaparegut encara que tot apunta que han mort. A la zona algunes oenagés, les que encara queden allà, estan sent amenaçades per aconseguir que abandonin la seva tasca. Salvar vides és la seva feina. I volen fer-los fora.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Les principals organitzacions de defensa dels drets humans del nostre país ens recorden que, si en el nostre dia a dia quotidià hem de complir amb múltiples obligacions legals, fiscals i cíviques…, ¿per què permetem que altres se les saltin? 

Dimarts dia 26 de setembre acaba el termini. Veurem si seguim acceptant.