Xoc UE-Washington sobre l'Iran

L'atac frontal del president dels Estats Units, Donald Trump, a l’acord nuclear amb l’Iran davant l’ONU ha eixamplat la profunda bretxa que allunya Washington dels seus aliats europeus. L’acord garanteix l’ús exclusiu civil de l’energia nuclear a l’Iran almenys fins al 2025 sota supervisió internacional. El denominat Pla d’Acció Conjunt Exhaustiu va ser subscrit el juliol del 2015 pels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU (els Estats Units, França, la Gran Bretanya, Rússia i la Xina) més Alemanya i la Unió Europea (UE), impulsora de les negociacions. «No podem respectar un acord que serveix per cobrir una eventual posada en marxa d’un programa nuclear», va afirmar Trump, malgrat que l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica va certificar a finals d’agost que Teheran respecta les seves obligacions.

    Les desqualificacions de Trump, l’exigència del secretari d’Estat nord-americà, Rex Tillerson, d’«introduir canvis» i «revisar» l’acord i les falses acusacions de l’ambaixadora nord-americana davant l’ONU, Nikki Haley, que l’Iran és culpable de «múltiples violacions» del pacte semblen preparar el terreny perquè Trump certifiqui davant el Congrés abans del 15 d’octubre que l’Iran «no respecta» l’acord. El Congrés va imposar al president Barack Obama l’obligació de ratificar cada 90 dies que l’Iran respectava el que s’havia pactat com a condició per aixecar les sancions. Una certificació negativa de Trump obriria la porta a la imposició per part del Congrés de noves sancions a l’Iran i a les empreses no nord-americanes que inverteixin al país.

Excepte Israel i l’Aràbia Saudita, els Estats Units estan aïllats en la seva ofensiva per soscavar l’acord amb l’Iran. La Unió Europea, la Xina i Rússia defensen amb fermesa la seva validesa, ja que «ha reforçat la seguretat a nivell regional i internacional». «L’acord funciona, no hi ha violacions i dona resultats. No hi ha necessitat de renegociar-lo», ha resumit la ministra europea d’Afers Exteriors, Federica Mogherini. «Ja tenim una crisi nuclear en marxa amb Corea del Nord, no necessitem crear-ne una altra», ha recordat Mogherini. La cancellera alemanya, Angela Merkel, fins i tot va proposar a Trump el 10 de setembre passat utilitzar el model de l’acord amb l’Iran per negociar una sortida a la crisi amb Corea del Nord.

Per intentar evitar que els Estats Units es desvinculin de l’acord amb l’Iran, el president francès, Emmanuel Macron, ha plantejat la possibilitat d’afegir-hi «dos o tres pilars»o obrir negociacions separades amb l’Iran sobre els temes que preocupen Washington: el control dels míssils balístics, l’evolució nuclear iraniana després del 2025 i reforçar les garanties de seguretat als altres països del Pròxim Orient. Macron no exclou ser el primer cap d’Estat que viatgi a Teheran si serveix per facilitar que l’Iran accepti discutir d’aquestes qüestions, encara que el president Hassan Rohani ja ha advertit que l’Iran rebutja «qualsevol  canvi, alteració o afegit» al text de l’acord.

Teheran podria mantenir l’acord nuclear encara que els Estats Units se’n desvinculessin, sempre que la resta de firmants ho respectés i Washington no adoptés accions hostils o imposés sancions extraterritorials que perjudiquessin les inversions estrangeres a l’Iran i el seu pla de modernització econòmica.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Precisament, la constant amenaça nord-americana de reintroduir sancions extraterritorials a qui inverteixi a l’Iran, agreujada per la nova Countering Iran’s Destabilising Activities Act 2017, està frenant les inversions europees. Els bancs europeus es resisteixen a finançar aquestes inversions pel temor a noves sancions nord-americanes. La Xina i Rússia estan aprofitant les reticències europees per incrementar la seva influència a l’Iran. Els grups financers xinesos han prestat a l’Iran més de 25.000 milions d’euros per a inversions en infraestructures des de l’acord i la Xina s’ha convertit en el principal soci comercial iranià.

La Unió Europea, no obstant, comença a invertir a l’Iran. Airbus disposa del contracte més gran (22.000 milions), la francesa Total ha posat en marxa un projecte de 4.000 milions, les italianes Danieli i ENI han firmat contractes de 5.700 i 3.500 milions, Peugeot invertirà 400 milions en una factoria, l’angloholandesa Royal Dutch Shell i l’espanyola Repsol han firmat un acord provisional per produir gas natural liquat i l’alemanya BASF també hi planeja inversions. Per això, si Washington es desvincula de l’acord a l’octubre i reintrodueix sancions, afegirà al xoc polític tensions econòmiques.