Una assignatura pendent

Les dones en l'imaginari del cine

La ficció ha de visibilitzar a les dones donant-los protagonisme i parlant dels seus problemes reals

3
Es llegeix en minuts

Jordan Strauss/Invision/AP

Les dones en l'imaginari del cine
fcasals40232317 opinion  ilustracion de leonard beard170922182837

/

Fa 

pocs dies es va fer entrega dels premis Emmy. S’han guardonat diverses sèries televisives amb un enfocament clarament feminista. Entre elles destaca El conte de la criada que ens mostra un món de ficció que ens remet a una distopia ultrapatriarcal que, malauradament, podria tenir la seva llavor en un món com el nostre. Els personatges femenins hi juguen diferents rols: en alguns casos essent cómplices amb el sistema –com a la vida real– i en d’altres mostrant dones fortes, amb vocació de liderar la seva pròpia vida i de comprometre’s en una transformació social –també com a la vida real–.

Té una gran importància real i simbòlica que aquesta sèrie hagi estat premiada. La Universitat del Sud de Califòrnia ha revelat en un estudi publicat aquest estiu que només un 31% de les dones que apareixen en el cinema tenen algun diàleg. Les dones feministes que treballen en el món del cinema ho saben bé. Com també saben que el 79% dels protagonistes són homes. El cinema és un reflex més de la societat masclista en la qual vivim i no només (encara que també) pel desequilibri entre el nombre de dones i homes que treballen en aquest sector. L’anomenat Test de Bechdel, a partir de tres senzills enunciats ens fa pensar sobre com n’és de masclista el nostre univers cinematogràfic més habitual. Són els següents: a la pel·lícula hi surten com a mínim dos personatges femenins, aquests personatges han de parlar l’una amb l’altra en algun moment, llur conversa ha de tractar sobre quelcom que no sigui un home. Aquesta última regla no està restringida a les relacions romàntiques, sinó a qualsevol conversa que impliqui un home. La majoria de pel·lícules i sèries que han format i formen part dels nostre imaginari com ara La guerra de les galàxies, Harry Potter o El padrí no passen el test.

MÉS ENLLÀ de la reivindicació sobre el paper de les dones en el cinema –com en qualsevol altre sector professional i cultural– és important aturar-nos a reflexionar sobre la importància del món audivisual en la creació de la identitat, els valors, les construccions socials i el coneixement del món de cadascun/a de nosaltres. El cinema ha tendit històricament a estereotipar les dones relegant-les habitualment a personatges passius, depenents, només centrats en l’amor romàntic i en la cura d’altres persones. Així, els imaginaris que es construeixen socialment sobre què som i com som les dones han presentat poca diversitat i, perquè no dir-ho, poca correspondència amb la realitat. Tot i així la realitat també es nodreix sovint d’aquests imaginaris cinematogràfics que, a més a més legitimen el què és adequat o no ho és. 

La socialització de gènere és el procés pel qual «aprenem» a ser dones o homes en un món que ens divideix en dues categories. Les pel·lícules, els universos de ficció són cabdals per la construcció dels nostres referents igual que ho són les cançons que escoltem. Des de la infància anem incorporant maneres de comportar-nos, de vestir-nos, de pensar o de sentir. El fet que les dones quedem reduïdes a papers secundaris o instrumentals ens va reforçant la idea que aquest és el nostre paper a la vida. També és habitual trobar en el cinema dones barallant-se entre elles i, especialment, barallant-se per l’amor d’un home alimentant així el mite de la insolidaritat entre dones i aquesta idea tan extesa de la manca de noblesa en els comportaments femenins contraposada a la noblesa

–vinculada a la violència física– en els homes.

Notícies relacionades

PER TOT AIXÒ és tan important que es comencin a prestigiar i extendre els referents femenins i feministes en el cinema. És molt difícil construir un món diferent on les relacions entre homes i dones parteixin d’unes premisses noves si no transformem aquests imaginaris aportant-ne de nous que reivindiquin aquesta diversitat i, sobretot que posin en valor i ens permetin a les dones  legitimar el que ja som i el que volem ser. Aspectes com la valentia, el lideratge personal, l’amistat entre dones i l’amor com un àmbit important de la nostra vida però no l’únic han d’emergir en les pel·lícules i sèries en igual proporció que apareixen vinculats als homes.

El conte de la criada, així com altres sèries premiades recentment, no mostren dones bones. No es tracta d’això. Es tracta de visibilitzar les dones posant-les en el centre de la historia i parlant de problemes reals, dels nostres. No com a figures estètiques sinó com a protagonistes. En aquest cas sembla que alguna cosa està canviant. Ens hem de felicitar.