El futur d'una via emblemàtica

Millorar per dins, millorar per fora

La reforma de la Rambla passa per mirar cap als que encara habiten a l'interior dels seus edificis

2
Es llegeix en minuts
cmontanyes39727502 ramblas170823194736

cmontanyes39727502 ramblas170823194736 / ALBERT BERTRAN

L’últim cop que vaig trepitjar la Rambla abans de l’atemptat va ser per creuar-la. Del carrer de la Canuda al carrer de Bonsuccés. Va ser un recorregut en horitzontal, de poc més de dos minuts, vigilant la bossa i amb cara de pocs amics, esquivant turistes i fent-los notar que em molestaven molt. Reconec que evito la Rambla, però que vaig ser de les que s’hi van tornar a passejar després del 17-A. Ho vaig fer més lentament, en vertical, com fan els turistes, des de la plaça de Catalunya fins al Pla de l’Os. Feia temps que no veia els quioscos de cara, des de les voreres laterals en veus la cara més lletja.

La Rambla és això, passes d’ella però no suportes que ningú li faci mal. Hi he pensat aquests dies, ¿com hauria de canviar la Rambla perquè em vingués de gust tornar-hi a passejar? No hi trobo resposta. Ja no té gràcia veure la gent, hi ha poca varietat i poc exotisme entre els turistes. La restauració en general tampoc és un reclam perquè no sembla que els establiments tinguin la necessitat de deixar de servir paelles deshidratades que es preparen en un minut i les botigues de souvenirs ja són negocis consolidats que sumen més de dues generacions. Tot això no ho canviarem. 

Reducte per a turistes

I potser no cal canviar-ho. Potser la Rambla sí que ha de ser un reducte per a turistes. Crec que no seria mala idea, però entenc que cap govern vulgui defensar-la. Ara és el torn d’Ada Colau. Intentar ordenar un passeig que mai ha estat endreçat. No m’agradaria ser a la pell de l’exregidora Itziar González, que ha de fer el projecte.

Fins ara s’ha pensat en el trànsit, el disseny de les antigues ocelleries i les estàtues humanes. Potser ara cal fer-ho d’una altra manera. Desviant l’atenció cap als edificis. Mirar què passa de portes endins. Intentant que el miler de veïns que hi viuen no marxin perquè se senten sols en escales buides, perquè no tenen ascensor o simplement perquè els fan fora. Intentant  omplir els espais tancats. Recuperant l’antiga Foneria de Canons i alguns dels edificis militars de la part baixa. L’ajuntament ha comprat finques a Ciutat Vella, ¿per què no comprar-ne alguna a la Rambla? Pot ser una bona inversió. Més habitatge social i més vida a la Rambla, dos en un.

Un camí a seguir

Notícies relacionades

Segur que treballar al rebost, a la part menys visible de la Rambla, no dona tants rèdits, és menys agraït, més difícil i pot acabar el mandat semblant que no s’hi ha fet res. Però potser és el camí. Si s’aconsegueix que els veïns no marxin, que alguns tornin i que altres pensin a posar-hi un negoci que no sigui de souvenirs, el passeig pot canviar. I potser hi haurà més llocs on esmorzar bé a preus moderats. Potser arribarà un dia que els barcelonins més enllà de creuar a tota velocitat, hi baixarem a veure uns amics que estrenen pis amb ascensor i fins i tot pel camí entrarem a les botigues noves.

Potser a la Rambla hi hem de buscar l’efecte d’aquell anunci de iogurts que protagonitzava José Coronado, renovar per dins i que es noti per fora.