Idees

Terrorisme 'pagafantas'

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp40174318 gra092  san sebasti n  18 09 2017   un cartel anuncia la pel170920114427

zentauroepp40174318 gra092 san sebasti n 18 09 2017 un cartel anuncia la pel170920114427 / Juan Herrero

André Breton va escriure: «Jocs de paraules quan són les nostres raons de ser més importants les que estan en joc». És cert que l’any 1940 encara no estava exposat als versos de Melendi, als tuiters obsessivocompulsius o als meus amics quan, ja en rampa embriaga, esperen el sopar i juguen a dir títols canviant 'hombre' per 'hambre': «Nuestro hambre en  La Habana», «El hambre que pudo reinar»...

 

Els que insten al boicot contra 'Fe de etarras' ni tan sols han vist la pel·lícula, que encara no s'ha estrenat

   La frase de Breton ve al cas de la polèmica per 'Fe de etarras', de Borja Cobeaga, sàtira que planteja una espècie de 'Friends' en un pis franc d’ETA. Sense potestat per opinar sobre el que sent una víctima i el seu entorn, un podria pensar que determinades associacions criden al boicot perquè creuen que no es poden fer jocs de paraules amb una cosa tan greu, però quan es va estrenar 'La pelota vasca' es van manifestar contra el seu director amb cartells on es llegia 'El pelota vasco'. Potser les queixes són pel cartell promocional, on apareix la lletra ratllada del càntic futboler «Yo soy español, 

español, español» (potser els dol veure profanat un himne tan bonic). Vull pensar que no protesten per la pel·lícula: encara no s’ha estrenat.

Notícies relacionades

Vaig saber d’un argument similar al de 'Fe de etarras' fa més d’un lustre, durant un sopar a Oviedo oficiat per Edu Galán, ara a Mongolia. Esperonats pels culets de sidra, l’amfitrió asturià feia acudits amb el FAC (partit d’Álvarez Cascos de còmiques sigles), l’argentí Darío Adanti narrava amb trompetera locució esportiva anècdotes peronistes i Cobeaga ens mostrava idees per a possibles comèdies. Cada un no només parlava del que coneixia, sinó que feia humor d’allò que el cabrejava.

Llavors, aquells esbossos del director de 'Pagafantas' ja em van semblar divertits i necessaris. El problema, vaig pensar, seria poder estrenar una pel·lícula així a Espanya. El triomf és, ara, no només que s’estreni, sinó que els cartells que satiritzen el que va passar dominin carrers abans dominats pel que verdaderament passava. La seva existència és la millor fe d’errates de les pitjors notícies.