De grans

La desigualtat no deixa d'augmentar. No només a Espanya, tot Europa està immersa en un procés d'empobriment de les classes mitjanes

1
Es llegeix en minuts

La pregunta eterna als nens. ¿I tu, què seràs quan siguis gran? Davant l’interrogant, les respostes es van adequant als anys. Els astronautes, superherois o famosos de la tele es van arraconant a mesura que passa el temps. Però, per molt bany de maduresa que aporti l’edat, cap adolescent anhela la realitat a la qual s’enfronta una majoria creixent de la societat: una feina precària que es pot esvair d’un dia a l’altre gairebé sense xarxa de seguretat. La desigualtat no deixa d’augmentar. No només a Espanya, tot Europa està immersa en un procés d’empobriment de les classes mitjanes del qual ni tan sols s’escapa Alemanya. Els sous per sota del llindar de la pobresa ja afecten el 13% de treballadors espanyols. I així estem, vivint al dia, acceptant treballs sense factura, recorrent al crèdit… Fent equilibris sobre una corda fluixa.

Però, ¿podem enfrontar-nos a la pregunta de la infància? ¿Què passarà quan siguem grans? ¿Està preparat el sistema davant aquesta fragilitat creixent? ¿Com sobreviuran els estats amb els seus impostos minvants? ¿Quines pensions, quina atenció mèdica, quin futur espera als adults que seran grans d’aquí unes dècades? ¿Tindrà el sistema capacitat per canviar i donar-los una solució? Els números no quadren. I ningú sembla pensar més enllà del càlcul electoral a curt termini. La vellesa apareix com a amenaça i les promeses de protecció semblen una postveritat més.