Anar al contingut

TV-3 al galop, esprint final

Ferran Monegal

És colossal l'esprint de TV-3 de cara al pròxim 1 d'octubre. Gairebé totes les seves estrelles i programes s'han posat a cavalcar de manera fantàstica. Ens transporten estirant un carro en què podria semblar que ens allotgem la gran majoria de catalans. Com a Televisió Nacional de Catalunya, això és admirable. Però en aquest galopant i entusiàstic trajecte se'ls en va la mà. No impulsen només el dret a votar, que és un dret transversal: molts programes ja estan dibuixant un paradís a condició que el vot sigui en un sentit determinat. Aquí TV-3 és on perd la seva universalitat catalana, i es transforma com a molt en la televisió d'una meitat. Aquesta setmana, a Tarda oberta, ens han ensenyat a imprimir urnes en 3-D des de casa. I han imprès també un cartell molt divertit que evitava parlar de referèndum o d'urna, però que s'entenia tot la mar de clar. Al final, no s'hi van poder resistir i van col·locar un gran «Sí», en majúscules, i el van camuflar afegint-hi un interrogantNo calia. Fa temps que ja no dissimulen ni res. També aquesta setmanael director de TV-3, Vicent Sanchis, s'ha desplaçat a la Generalitat i s'ha reunit amb el president Puigdemont. Han emès la trobada dient que es tractava d'una entrevista. Em sembla que no, almenys en el sentit del periodisme clàssic; encara que no sé per què diantre m'entesto a parlar de periodisme quan aquest ofici ja ha sigut pràcticament aniquilat. Sanchis no va fer d'entrevistador, va adoptar la postura d'abnegat cuidador del seu suposat entrevistat. Fins i tot a Toni Soler se li va escapar aquest reliquiari: «Semblava una cita romàntica». Això ho va deixar anar en el programa que acaba d'estrenar, Està passant, l'última -o penúltima, no se sap mai-trinxera que ha muntat TV-3 perquè els 15 dies que falten tinguem entreteniment i conya unidireccional. Home, la sort de Toni Soler és que el seu programa és de sàtira política -sembla que amb Polònia no n'hi havia prou-, i en aquest terreny té un enorme avantatge. És tanta la incompetència que demostra el Govern de Rajoy, que pràcticament els serveixen els gags ja construïts. No cal ni que retocar-los.

Potser Soler hauria de passar uns sobres, naturalment de sota mà, a l'estil Bárcenas, a tot el quadro ministerial. Són els més mordaços guionistes de si mateixos, i sembla que no se n'han adonat.