La incomunicació policial i el 17-A

Les dues lliçons que fins ara hem adquirit dels atemptats del 17-A remeten a reformes legislatives urgents

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp39786183 imatge de la informaci  publicada per  la derni re heure  so170824112820

zentauroepp39786183 imatge de la informaci publicada per la derni re heure so170824112820 / ACN

Tots els països afectats han sigut capaços de treure conclusions i lliçons dels atemptats del terrorisme gihadista. Ho van fer els Estats Units amb l’11-S, Espanya amb l’11-M, la Gran Bretanya, França, Bèlgica i tants d’altres a l’Àfrica o a l’Àsia. Avui fa un mes dels atemptats de Barcelona  i de Cambrils en què van morir 16 persones i que van acabar amb la vida de vuit dels terroristes que els van organitzar.  El tema ha desaparegut del primer pla de l’actualitat mentre la Rambla de Barcelona i el passeig Marítim de Cambrils intenten tornar a la normalitat malgrat que les alertes se succeeixen aquí i a la resta d’Europa. Amb tot, és imprescindible extreure’n lliçons, aprendre de la manera d’actuar dels terroristes i de com es van colar en aquesta ocasió per les escletxes del nostre sistema de seguretat. Perquè ho tornaran a intentar.

Notícies relacionades

De les primeres investigacions del sumari obert aquesta setmana hem sabut que els terroristes dirigits per l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, van aconseguir fabricar almenys 100 quilos d’explosius a la casa d’Alcanar. Ho van fer amb la fórmula del TATP (triperòxid de triacetona) que es pot elaborar a partir de components adquirits al supermercat. Ara sabem que la llei que ha de regular la venda d’aquests productes potencialment perillosos fa quatre anys que va amb retard, cosa que ha provocat un expedient de la UE a Espanya. 

Avui sabem que els diversos cossos policials acumulaven moltes dades parcials d’Es Satty, suficients sembla perquè posades en un sol perfil poguessin haver disparat totes les alarmes sobre el seu potencial risc terrorista. Retalls que per ells mateixos no eren concloents, la seva vinculació amb l’Operació Xacal, els seus contactes amb el grup de Vilanova dedicat a radicalitzar joves i enviar-los a l’Iraq, la seva ordre d’expulsió anul·lada a Castelló i les suspicàcies que van aixecar en la policia belga. Cada cos de seguretat –Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil– en tenia un fragment, però mai els van posar en comú. Per això els sindicats parlen d’incomunicació a la qual se suma la descoordinació política. I per això demanen que s’adapti la Llei de Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat a l’actual context. Dues lliçons, de moment, del 17-A que ens remeten al poder legislatiu:  ¿quan es decidiran a actuar?