EN CLAU EUROPEA

Reformes i llacunes a la UE

El triomfalisme econòmic europeu oblida la creixent desigualtat social i precarietat laboral

El pla per a l'eurozona no corregeix el greu dèficit democràtic criticat pel comissari Moscovici

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp40088553 eu12 estrasburgo  francia  13 09 2017   el presidente de la 170915183223

zentauroepp40088553 eu12 estrasburgo francia 13 09 2017 el presidente de la 170915183223 / MATHIEU CUGNOT

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha mostrat aquesta setmana un triomfalisme econòmic excessiu durant el debat de l’Estat de la Unió Europea (UE). La recuperació s’ha aconseguit gràcies a la injecció de fons del Banc Central Europeu (BCE), la seva compra massiva de deute i els baixos tipus d’interès, com detalla un informe del Banc d’Espanya. Això ha contrarestat els efectes perniciosos de la política d’austeritat imposada per Berlín i la Comissió Europea. La política del BCE ha aportat 1,5 punts de creixement al producte interior brut (PIB) de l’eurozona del 2014 al 2016 i ha estalviat als estats en costos de deute l’equivalent a l’1,3% del PIB (1,7 punts i 1,9%, a Espanya).

Les xifres del creixement emmascaren un agreujament de la desigualtat i l’empobriment de la classe mitjana i els treballadors. La reducció de la taxa d’atur i el rècord de persones amb ocupació a la UE oculten que la gran majoria dels nous contractes són temporals, interins o a temps parcial i mal pagats. El percentatge de persones amb feina però amb sous que estan per sota del llindar de pobresa arriba a xifres rècord a Espanya (13%), Itàlia (12%), Alemanya (10%) i França (8%), segons l’Eurostat. I mentrestant els salaris s’han retallat o a penes han crescut en els últims anys, la majoria de països de la UE registra una alça vertiginosa dels lloguers i els preus dels pisos a les grans ciutats, cosa que genera un greu problema social d’accés a la vivenda.

Juncker va proposar durant la seva intervenció davant el Parlament Europeu una sèrie de reformes a la UE i va prometre més democràcia i transparència. Però la participació ciutadana i el rendiment de comptes democràtic dels responsables de la UE van brillar per la seva absència. Ampliar les decisions que s’adopten per majoria qualificada al Consell de Ministres europeu i crear grups de treball «és insuficient per salvar la bretxa entre els ciutadans i les institucions de la UE», assenyala el Moviment Europeu, la xarxa més gran d’organitzacions europeistes. Això és preocupant, perquè l’Eurobaròmetre va mostrar a l’agost que el percentatge de ciutadans que confiaven en la UE es limitava al 42% i que el 52% es queixaven que la seva opinió no comptava.

Canvi cosmètic

El nou codi de la Comissió Europea després dels escàndols pels fitxatges i comportaments dels excomissaris José Manuel Barroso, Neelie Kroes i Karel De Gucht és un simple canvi cosmètic, avisa Alter-EU, que agrupa més de 200 organitzacions a favor d’una UE més ètica.

Juncker va defensar una UE de «llibertat», especialment «d’opinió per a ciutadans i periodistes». Però aquesta declaració xoca amb la passivitat mostrada davant d’Hongria quan va eliminar els mitjans de comunicació crítics, davant el mateix procés viscut a Polònia i davant la llei mordassa espanyola i l’empresonament del periodista sueco-turc Hamza Yalçin a Espanya per encàrrec de Turquia.

 La proposta de crear un «Pilar de Derechos Sociales» i de fixar uns estàndards socials europeus mínims amb una Autoritat Laboral comuna, es limita a un enunciat. L’experiència de les últimes dècades, amb la Comissió Europea promovent la retallada dels drets laborals i socials en nom de més flexibilitat i eficàcia econòmica, fa témer que aquests estàndards mínims impulsin una altra competició a la baixa en drets socials entre els països europeus. «Després de 30 anys, les polítiques de flexibilitat laboral han provat la seva eficàcia només a redistribuir la pobresa», recorda l’economista James K. Galbraith.

Passar comptes

Notícies relacionades

Per reforçar l’eurozona, Juncker va plantejar convertir el comissari econòmic en superministre de Finances europeu i president de l’Eurogrup i transformar el Mecanisme Europeu d’Estabilitat en un Fons Monetari Europeu. Però aquests canvis no alteren el poder de la troica sobre el país que rebi fons, ni l’«escàndol democràtic» que suposa el funcionament de l’Eurogrup i les polítiques d’ajust que s’imposen «a porta tancada» per part de tecnòcrates que no passen comptes davant dels ciutadans, com ja va criticar a l’agost el comissari d’Afers Econòmics i Monetaris, Pierre Moscovici. Que el futur superministre hagi de donar expliacions davant del Parlament Europeu té un efecte limitat, ja que els eurodiputats no poden destituir-lo i les polítiques econòmiques que adopta l’Eurogrup no passen pel Parlament Europeu.

Juncker no ha fet costat al pla del president francès, Emmanuel Macron, d’un pressupost per a l’eurozona i d’un parlament específic que sotmeti a control democràtic l’Eurogrup, i ha preferit alinear-se amb la posició menys ambiciosa de la cancellera alemanya, Angela Merkel. I la idea de Juncker de fusionar la presidència de la Comissió Europea i de la UE, ja ha xocat amb l’oposició de diversos països encapçalats per Dinamarca i Holanda.