Juguem a la ruleta de la vida

De tant en tant retallo algun article publicat a El PERIÓDICO i me’l guardo. Penso que em pot ser útil quan, pocs dies després, em costi trobar un tema que m’atregui. Sovint passa el temps sense que en tregui algun profit, però, en algun cas, inesperadament, recupero aquell full de diari i una frase o una paraula em salta als ulls.

És el que ara m’ha passat rellegint una carta enviada al diari de Rafel Boix, de Vilassar de Mar. Diu que una japonesa ha fet un estudi sobre les persones que viuen 100 anys o més. La notícia m’ha interessat, és clar, perquè jo ja he començat a relliscar pel pendent dels 90. S’hi afirma que les persones que arriben a aquesta edat o la superen –i si no totes, la majoria– coincideixen en el fet que el que és més important per aconseguir la longevitat és l’alimentació.

  

  I cita una sentència de Miguel de Cervantes: «'La salud del cuerpo se forja en las oficinas del estómago. Es bueno almorzar poco y cenar menos, porque las tumbas estan llenas de buenas cenas'».

Penso en aquest doble perill: menjar massa i menjar massa poc. Quan jo era un adolescent, es deia d’una persona molt menjadora: «És de molta vida». Potser això era un ressò llunyà d’uns temps d’històriques abstinències... «'La vida es sueño'», va sentenciar Calderón de la Barca. Potser sí, però la vida és sobretot tangible.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

¿No hem dit mai, davant d’una proposta, «això és vital»? D’altra banda, la vida no és formal, no és seriosa, si parlem dels humans. A vegades és llarga, a vegades és curta. A vegades és dolça. A vegades és amarga. La vida és la gran mestra de l’art de les contradiccions. Una gran ruleta de blancs i negres. Però no som nosaltres els que fem les apostes. 

El dau s’atura als 20 anys, als 70, als 90... Ignorem en quin número caurà la ruleta. Desitjo al lector de Vilassar que els daus li siguin favorables.