Editorial

La proporcionalitat de la fiscalia

L'acusació està obligada a perseguir els delictes de què tingui coneixement, però amb sentit de la mesura

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp39989553 gra111 madrid  7 9 2017  el fiscal general del estado  jos  170913134408

zentauroepp39989553 gra111 madrid 7 9 2017 el fiscal general del estado jos 170913134408 / FERNANDO VILLAR

Les diverses institucions de l’Estat estan aquests dies clarament compromeses en la defensa de l’ordre constitucional que empara els drets de tots els ciutadans, amb independència de la seva ideologia o de les seves simpaties polítiques. Juntament amb el Tribunal Constitucional (TC) i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la Fiscalia General de l’Estat no pot fer altra cosa que investigar tots els delictes que arribin al seu coneixement, respectant igualment els drets dels investigats. Si el TC ja havia ordenat advertir tots els alcaldes perquè tinguessin coneixement de la suspensió de la llei que empara el referèndum de l’1-O, ahir el fiscal general, José Manuel Maza, va ordenar directament que siguin investigats (llegiu imputats) aquells que apareixen en una llista de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), sense esperar a tenir més indicis de presumptes conductes delictives. Parlem de 712 alcaldes, la majoria de poblacions petites o mitjanes, però també de Girona, Martorell o Manresa. I queda per saber què passa amb els que, sense aparèixer en la llista, també han anunciat la seva intenció de col·laborar amb l’1-O, com Badalona o Sabadell. 

Encara que la Fiscalia de l’Estat tingui l’obligació de perseguir els delictes i evitar la seva consumació, disposa d’un marge de discrecionalitat i depèn jeràrquicament del Ministeri de Justícia. Per això, sense perjudici dels efectes dissuasoris que òbviament es persegueixen, és convenient plantejar-se –i qüestionar– l’oportunitat política d’aquesta mesura. Primer, per raons operatives: l’interrogatori de centenars de persones ocuparia pràcticament tots els recursos disponibles de les fiscalies provincials, i el procediment difícilment podria quedar liquidat abans del mateix 1-O si, lògicament, es volen garantir els drets dels encausats. I segon: les accions repressives i indiscriminades només serviran per crear màrtirs entre els dirigents independentistes abans de temps, sense arribar ni tan sols a l’intent mateix de celebració del referèndum, i amb el seu consegüent efecte mobilitzador. Aquestes dues raons no poden distreure la fiscalia de complir amb els seus deures, però ho ha de fer de la manera més diligent i eficient que tingui al seu abast. I el Govern, en allò que li correspongui, ha de socórrer-la en aquesta àrdua missió.