Dues mirades
Assange a Cadaqués
Els motius d'Assange per unir-se a la festa del procés són inescrutables. Potser és per una cosa tan senzilla com que és un home privat de llum i aire fresc somiant amb una paella a Cadaqués
S’ha de reconèixer que la irrupció de Julian Assange, fundador de Wikileaks, en la fase final (o no) del procés té alguna cosa de traca de focs artificials. Un sonor estrèpit, la il·lusió de l’anhelat ressò internacional i el dubte de si tanta esplendor lumínica acabarà esvaïda en un tòxic fum negre. Potser no hi ha personatge més idoni per representar el millor i el pitjor del desafiament que estem vivint. Un home capaç de posar en un compromís les potències mundials, però que viu reclòs a l’ambaixada de l’Equador a Londres. L’heroi de la transparència sobre el qual pengen alguns dubtes raonables respecte a la seva relació amb Putin i les seves servituds. Per no parlar de la seva despectiva opinió del feminisme. ¿Heroi o malvat? Potser ni una cosa ni l’altra. Potser totes dues. Convergeixen massa interessos sobre la seva persona per poder entreveure la veritat.
Notícies relacionades
La seva enèrgica defensa del referèndum ha provocat agraïment o menyspreu segons les trinxeres de cadascú. Però l’home va deixar de tenir gràcia el dia, precisament, de la Diada. Quan va augurar que estàvem davant el naixement d’una nació o d’una guerra civil. Gràcies, Assange, amb amics com tu, fins i tot l’incendiari irresponsable de Rajoy sembla un sant.
Els seus motius d’unir-se a la festa són inescrutables. ¿Idealisme? ¿Interès a desestabilitzar la UE? Potser és més senzill: un home privat de llum i aire fresc somiant amb una paella a Cadaqués.
