TRIOMF BLAUGRANA A LA CHAMPIONS

Si no vol fer-se la foto, que no se la faci

Leo Messi torna a liderar, amb golassos i assistències, la victòria del Barça (3-0) sobre la Juve, subcampiona d'Europa

2
Es llegeix en minuts
rozas40081432 barcelona   12 09 2017      deportes      messi salta sobre 170912232220

rozas40081432 barcelona 12 09 2017 deportes messi salta sobre 170912232220

Si els dic la veritat, tant me fa que firmi o que no firmi. Tant me fa si vol o no vol fer-se la foto amb Josep María Bartomeu per no donar-li un cop de mà per salvar la moció de censura. Que faci el que li doni la gana mentre segueixi vestit de blaugrana, continuï donant espectacle, disfruti fent gols i regalant-los, mentre torni a formar (o segueixi, segueixi) aquesta meravellosa parella amb el recuperat i encara meravellós Andrés Iniesta. Tant me fa tot, però que Leo Messi segueixi aquí a Barcelona.

    Ahir a la nit, veientlo, vaig pensar en el que li vaig llegir l’altre dia, al diari El País, a Esteban Granero, ara jugador periquito i, quan era nen, promesa del Reial Madrid. «Leo i jo som del 87, el conec des que teníem 15 anys. La primera vegada que el vaig conèixer va ser en un torneig a Vila-real amb els cadets del Reial Madrid. Estàvem al mateix hotel que el Barça. Jo tenia bona relació amb els nois amb què coincidia a la selecció: Piqué, Marc Valiente, Cesc…»

    I va passar que, de sobte, es va trobar amb Piqué. «Nosaltres en aquella època els guanyàvem sempre, i el Gerard em va dir: ‘Aquest any us guanyem nosaltres’. Li vaig dir: ‘Hòstia, ni de conya’. ‘Sí’, va afegir, ‘perquè en tenim un de nou que és boníssim’. ‘¿Qui?’, li vaig preguntar. ‘Aquell d’allà’. Llavors va assenyalar la piscina i vaig veure un noi petit, molt petit. Estava sol, assegut al caire de la piscina amb els peus a l’aigua, pensatiu. Piqué és un bromista, ho ha sigut sempre, i vaig pensar que m’estava vacil·lant. De fet el que vaig pensar va ser: ‘No només m’està vacil·lant sinó que s’està ficant amb el seu propi company’».

    Però va arribar el partit, és clar. «I Messi ens va aixafar. Van guanyar 3-0. En la sacada de centre i en qualsevol pilota parada es col·locava per rebre la primera passada en curt, i ja es quedava la pilota. Era espectacular. Molt baixet i fort com una roca. Però la bogeria era com portava la bola. Enganxada al peu d’una forma bestial, era impossible . Impactava, feia por el que podia arribar a ser. Quinze anys després me’l trobo pel camp i penso: ‘Hòstia, segueix aquí’».

Notícies relacionades

    I afegeix el bo de Granero: «Tot el que ha aconseguit és producte d’un treball i una ambició impressionants. A Messi el veus i sembla que l’han tocat amb la vareta. Tu veus els golassos de Cristiano i saps que darrere hi ha un milió de xuts en l’entrenament; veus Messi i sembla que passava per allà i se li ha acudit fotre-la a l’escaire».

    Doncs sí, ahir a la nit, com moltííííííííííííííííssimes altres nits i tardes, Messi va saltar al Camp Nou com si aparegués al pati del col·legi. Va sortir al pati. Perdó, va sortir a recrear-se i va disfrutar de valent, ens va fer disfrutar i, sobretot, es va convertir en el líder d’un equip que, mirin per on, vaja, vaja, malgrat la que està caient, ha tornat a il·lusionar. Per Messi, sí, però també per Semedo, per Iniesta, per Rakitic, per Busi…per Ernesto Valverde, que no és Luis Enrique, no.