Dues mirades

Musculatura

No importen els que no surten de casa, en una jornada com la Diada, sinó què fa que no disposin de res que els faci sortir

1
Es llegeix en minuts
Vista del carrer Aragó des de Casanovas. FERRAN NADEU

Vista del carrer Aragó des de Casanovas. FERRAN NADEU / FERRAN NADEU

Una de les lectures més habituals del dia després de la Diada (repetida fins a l’esgotament) és que hi va haver molta gent que es va quedar a casa. Es fa esment de l’anomenada “minoria silenciosa”, de tots aquells que van preferir no anar a la cerimònia col·lectiva. En aquest sac, hi ha els mandrosos, els impossibilitats, els agorafòbics i, per descomptat, els decididament contraris a la cerimònia i partidaris d’unes altres cerimònies a les quals tampoc no assistirien ni els agorafòbics ni els mandrosos ni els impossibilitats. La concentració de gent per una causa, per grossa o persistent que sigui (repetida fins a l’esgotament), no arribarà mai a superar la concentració de gent que decideix, pel que sigui, no participar en defensa d’aquella causa. Si no, la cosa s’assemblaria a un conte de Borges, en el qual els manifestants en reclamació d’alguna cosa serien tots els habitants d’un país, que no podrien reclamar res perquè aquells a qui reclamaven també s’estaven manifestant.

La reflexió, doncs, no ha de recaure sobre els catalans que no eren al passeig de Gràcia i a Aragó. Ens hem de preguntar quina altra causa (o cosa), aquí o al món, és capaç de reunir tanta gent durant tants anys (fins a l’esgotament). La resposta és: cap. No importen els que no surten de casa sinó què fa que no tinguin res que els faci sortir. És una qüestió de múscul, sí. El múscul produeix moviment. Musculatura versus atròfia.