EDITORIAL

Macron i la reforma del mercat laboral

Davant de la divisió dels sindicats francesos, Macron té un doble avantatge, una majoria absoluta i dos anys i mig sense haver de pensar en campanyes electorals

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp40075123 francia170912205044

zentauroepp40075123 francia170912205044 / IAN LANGSDON

Emmanuel Macron ja té la primera manifestació contra la reforma del mercat de treball. La substància de la proposta del president per «transformar França», segons les seves pròpies paraules, està en la flexibilització de la contractació i de l’acomiadament, cosa que s’anomena flexiseguretat. Amb més o menys fortuna –o potser seria millor dir amb més o menys víctimes— els països de la Unió Europea han anat aplicant la reforma d’aquest mercat. A Alemanya, ho va fer el canceller socialdemòcrata Gerhard Schroeder. Al Regne Unit, Tony Blair amb la tercera via. Els últims Governs espanyols també la van posar en marxa obligats per Brussel·les. La necessitat d’una reforma a França ve d’antic. A finals dels anys 80, sent ministre d’Economia, Édouard Balladur ja ho va provar amb unes tímides mesures. Però tots els intents posteriors van tenir al davant l’oposició dels potents sindicats francesos.

Lloc destacat en el programa electoral de Macron era aquesta reforma sabent que suscitaria una forta oposició sindical. Ja ha tingut la primera mostra, però ha sigut una resistència limitada. Només un sindicat important va firmar la convocatòria i el nombre de manifestants ha sigut menor del que va congregar el seu antecessor François Hollanda amb el mateix objectiu. Davant de la divisió sindical, Macron té un doble avantatge, una majoria absoluta i dos anys i mig sense haver de pensar en campanyes electorals, que no és poca cosa.