Dues mirades

Trinxera

Els mestres estan. Ni psicòlegs ni detectors. Disposats a batallar a favor de la dignitat dels seus alumnes. Reflexionem. Estan en la trinxera de la civilització

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp31058251 barcelona   barcelones  14 09 2015     sociedad   vuelta al 170901195017

zentauroepp31058251 barcelona barcelones 14 09 2015 sociedad vuelta al 170901195017

Tampoc hauríem de carregar tota la responsabilitat sobre el professorat. Avui comença un curs que no serà com els altres cursos, que tindrà, d’entrada, un inici ple de preguntes i d’interrogants. «¿Per què va passar? ¿Què pensaven quan estaven cometent els atemptats? ¿Per què existeix la voluntat de fer mal?». Els mestres hauran d’entomar una bateria d’inseguretats, de dubtes, de pors. Tard o d’hora es plantejarà a classe: «¿Pot tornar a passar? ¿Ens pot afectar a nosaltres?». I, més endavant, en alguna escola, en qualsevol barriada, el rebuig, l’estigma. Siguem honestos. No ens hauria d’estranyar que passés. I ara carreguem tota la responsabilitat (o bona part) sobre les persones que tenen cura dels nostres fills. Han de fer de psicòlegs i de vigilants. Han de procurar apaivagar el neguit i evitar la confrontació, i també han de seguir protocols per detectar hipotètics exaltats. 

 Sé del cert que n’hi ha molts que pateixen. Que saben que treballen amb un material delicat i saben que no n’hi ha prou amb les bones intencions. L’entorn és hostil i criminalitza i tendeix a fer caure els pobres, els desarrelats, al pou de la desesperació. Però hi són. Els mestres hi són. Ni psicòlegs ni detectors. Disposats a batallar a favor de la dignitat dels seus alumnes. Herois de cada dia, conscients de la seva tasca. Humans, exposats al fracàs. Avui comença un nou curs. Pensem-hi. Són a la trinxera de la civilització.