DAVANT L'11-S

'En su fiesta me colé...'

La festa de la Diada de Catalunya ha perdut el seu esperit integrador i transversal per convertir-se en una mena de festa temàtica

2
Es llegeix en minuts
jjubierre35479453 11 9 2016 barcelona diada dos horas antes de la manifestacio160911160503

jjubierre35479453 11 9 2016 barcelona diada dos horas antes de la manifestacio160911160503

A tots ens han convidat a un aniversari per compromís, quan érem petits. Perquè la mare del nen o nena era amiga de la nostra, o perquè com més nens hi anessin més exitosa era la festa. Vanitat infantil, ¿qui ha dit que no existeix? I tu t'hi presentaves, amb el teu regal, el teu somriure i les teves ganes d’agradar-li al nen i als seus amics, amb les teves ganes d’integrar-te. 

Però al nen no li queies bé, t’ignorava i el teu regal es quedava arraconat, com tu. Al final, l’única cosa bona que li acabaves veient a la festa era que t’atipaves de pastís de xocolata.

Avui vaig a una festa a la qual fa temps tenia ganes de tornar, la festa de la meva terra, Catalunya, que celebra el seu dia més important: la Diada. No és que m’hi hagin convidat personalment, però la festa tampoc és un aniversari, és com un d’aquells festivals que organitza l’escola a què tots els alumnes estan convidats. Cada classe fa el seu número, assajat amb ganes i s’aplaudeixen molt entre ells.

Hi vaig aquest any perquè m’han dit que els participants dibuixaran un signe de sumar gegant, un més que ocuparà la cruïlla de passeig de Gràcia amb Aragó. I a mi, això de sumar em motiva i m’atrau a parts iguals, em fa sentir integrada i a més, després d’aquesta setmana en què el símbol de la divisió ha sigut el gran protagonista, m’alleuja.

Estic emocionada, vull saber-ne més sobre la meva cita d’avui i busco la convocatòria, l’equivalent a la invitació a la festa. Descobreixo llavors que és la Diada del Sí. El sí a la independència però no a la suma. Els organitzadors la plantegen com un acte combatiu per derrotar cívicament l’Estat, les seves clavegueres i protestar contra la repressió a què ens sotmet. Ens animen a comprar les samarretes del sí a la seva botiga virtual (a 10 euros la peça) o als punts de venda habituals i a engalanar els nostres balcons amb faldons reivindicatius: per tres euros més tenim 10 colors per triar, del rosa xiclet al verd pistatxo passant pel sempre cridaner groc.

La qüestió és que si vull sentir-me bé a la festa, si vull ser una més, m’he de tunejar. L’esdeveniment té un codi de vestimenta de recomanat compliment... ja anem malament. Molt em temo que la meva festa ja no ho és tant. La festa de la Diada de Catalunya ha perdut el seu esperit integrador i transversal per convertir-se en una mena de festa temàtica, com les que es fan coincidint amb el Festival d’Eurovisió o la nit de Halloween, si no ets molt fan de la causa acabes sentint-te ridícul i fora de lloc.

Notícies relacionades

L’únic que no acabo d’entendre és això de la suma, gran símbol d’aquest any. ¿Com s’aconsegueix sumar si hi ha dígits que no compten, que no canvien el resultat? En la suma d’aquest dilluns, donades les circumstàncies, no tinc cap influència, soc el famós zero a l’esquerra.

Però no em dono per vençuda, aniré a la festa amb la millor de les meves intencions, la de sumar. Jo aniré a la festa encara que m’hagi de colar. ¿Algú sap si almenys hi ha pastís de xocolata?