L'oasi de Nadal i Muguruza

Garbiñe Muguruza i Rafael Nadal apareixeran dilluns al capdamunt. Mai abans el tennis espanyol havia coincidit amb un doble número 1 mundial masculí i femení i Nadal encara ho podria arrodonir amb un nou Grand Slam, el setzè per al seu palmarès estratosfèric, si demà conquistés l’Open dels Estats Units.

    

Nadal i Muguruza s’ho han guanyat a pols però també aprofitant les circumstàncies favorables del moment. El mallorquí no pensava que tornaria a ser-ho quan va començar la temporada, més pendent de retrobar el seu millor joc, les bones sensacions, després d’una grisa i decebedora temporada 2016 per culpa de les lesions. El mal moment d’Andy Murray i Novak Djokovic, que han anat cedint terreny fins a retirar-se després de Wimbledon per recuperar-se dels seus problemes físics, han facilitat el renaixement de Nadal i Federer, que, de sobte, s’han trobat amb una pista lliure per a tots dos. Més o menys com si el Barça jugués la Champions sense el Reial Madrid, el Bayern Munic o el Manchester United com a rivals. I ho han aprofitat dominant la temporada i repartint-se els grans ­títols.

    

Muguruza també ha viscut una situació semblant amb l’absència de la mare Serena Williams pel seu embaràs i de Maria Xaràpova, sancionada per dopatge en la lluita pel número 1 que tenia de sortida Angelique Kerber. 

    

Ara a Nadal i Muguruza els queda defensar-lo. El repte està obert. ­Federer és l’únic que li pot aigualir la festa al mallorquí. Muguruza haurà de mantenir el nivell que la va portar a guanyar Wimbledon davant una manada de perseguidores que la vigilen molt de prop per pren­dre-li.

    

El mèrit de Nadal i Muguruza és gran, però és un premi amb data de caducitat. En el cas del tennis masculí que Nadal hagi tornat al cim és com tancar un cicle d’or del tennis espanyol que va començar quan Sergi Bruguera va guanyar el seu primer Roland Garros el 1993.

    

El que semblava impossible s’ha convertit gairebé en rutina en aquestes dues dècades. La Copa Davis, Wimbledon, Roland Garros, l’Open dels EUA, el d’Austràlia, l’or olímpic... tots els títols i més s’han aconseguit i la majoria de la mà de Nadal. El buit que s’acosta quan es retiri espanta encara que tennistes com Pablo Carreño o Roberto Bautista evitin la caiguda en picat.

Notícies relacionades

Nadal i Muguruza, potser no tornarà a passar mai més

¿Per què es protegeix els fumadors?

    

El cas femení és diferent. Muguruza ha retornat als millors temps d’Arantxa Sánchez i Conchita Mar­tínez. Té a les seves mans donar grans èxits i això hauria de ser un estímul per mantenir la cadena.