Dues mirades

Codi genètic

La celebració de la victòria al Parlament va ser molt a la catalana. És a dir, magmàtica i tranquil·la. I tan surrealista com el cas de la senyora Pilar Abel

1
Es llegeix en minuts
jregue39983561 gra605  barcelona  06 09 2017   el presidente de la generali170907142042

jregue39983561 gra605 barcelona 06 09 2017 el presidente de la generali170907142042 / Alejandro Garcia

L’atzar va voler que la tarda en què s’instituïa un nou ordre legal, a la mateixa hora, la senyora Pilar Abel s’assabentés que no era filla de Salvador Dalí. Sap greu per la pitonissa, que, tot i assemblar-s’hi, no podrà dir mai més que és filla del pintor. Però les coses són com són i l’ADN no falla. 

Entretots

Título del tema (Auto)

Subtítulo del tema (Auto)

    

Al Parlament de Catalunya, en certa manera, també hi va haver un conflicte al voltant de la genètica. ¿De qui som fills? ¿De la Transició, que ho va moderar tot per tal que res no fos ni massa així ni massa aixà? ¿De la història sobirana de la Catalunya medieval? ¿De l’Espanya que ningú sap del cert quan va ser l’Espanya que ara coneixem? Al Parlament vam tenir la sensació de viure una tarda plujosa de Wimbledon: quan s’interromp el partit, es cobreix l’herba amb un plàstic verd i tothom s’espera fins que el núvol s’esvaeix. Més enllà de la tempesta, de les trifulgues, del filibusterisme, de l’enrenou, dels dubtes de la mesa i de les bravates de l’oposició, el partit es va reprendre en el punt que tocava. Dilucidar d’on venim i pensar on anem. Saber si som fills d’una nació que pot decidir què fa o què deixa de fer, o si provenim d’un estat que ho impedeix. 

Notícies relacionades

    

La celebració de la victòria va ser molt a la catalana. És a dir, magmàtica i tranquil·la. I tan surrealista com el cas de la senyora Abel. El president Puigdemont va signar el decret amb un bolígraf de l’ONCE on s’hi podia llegir: «El dia de la il·lusió».