Caòtic 'brexit'
zentauroepp39990982 pro eu demonstrators protest against brexit outside the hous170907194645 /
Qui hauria dit, fa un any, que al brexit li costaria avui fer-se un forat en els titulars. Però és així. Una vegada passat l’esverament i el disgust, els 27 han optat per respectar religiosament la decisió del poble britànic i encarregar tota la negociació a un equip negociador, amb Michel Barnier al capdavant. Sense fissures. I centrar-se en altres coses. És més, estan aprofitant-ho com a catarsi, per replantejar com ha de ser la pròxima Unió Europea (UE), malgrat que hagi de ser sense el Regne Unit.
Mentrestant, el que arriba de Londres segueix reflectint una gran falta de claredat sobre quin tipo de brexit busca el Govern de Theresa May i també un notable caos intern. Cosa que, al seu torn, està produint estupor i exasperació a Brussel·les, fins al punt que el mateix Barnier ha arribat a dir que el ministre britànic al càrrec, David Davis, no estava prou implicat en la tasca.
Només en els últims dies han transcendit, oficialment i extraoficialment –el brexit s’ha convertit en font infinita de filtracions–, diversos documents i declaracions que revelen el caos que viu el procés. Com ara la marxa enrere en el que es va parlar al juliol sobre la famosa «factura», la quantitat que Londres hauria d’abonar per complir amb els compromisos adquirits en l’últim disseny pressupostari de la UE, xifrada en uns 60.000 milions d’euros. O sobre els drets dels ciutadans comunitaris a l’illa, que es veurien seriosament condicionats i disminuïts, segons un informe filtrat aquesta mateixa setmana. O sobre la futura relació amb Irlanda i Irlanda del Nord, en la frontera del qual el Govern britànic planteja deixar d’aplicar la legislació europea, cosa que podria perjudicar l’acord de Divendres Sant.
La indefinició
Inicialment s’havia previst que el debat sobre aquestes qüestions estigués enllestit cap a mitjans d’octubre, i poder passar a la següent fase, però no serà fàcil a la vista de la indefinició britànica. Així que seguim sense saber si el model final serà el d’un brexit tou, dur, o si no arribarà a haver-hi acord per al març del 2019. Encara està en suspens el tipus de relació, sobretot comercial, que el Regne Unit i la UE tindran en el futur.
Aquesta indefinició i aquest caos tenen el seu origen en les diferents visions existents dins del mateix Govern de Theresa May sobre com portar a terme el divorci i en la intensa lluita pel poder que els qüestionables resultats de les eleccions de juny han aguditzat dins del Partit Conservador. La debilitat de la primera ministra ha donat pas a un paper més fort dels euroescèptics, els quals, no obstant, tampoc semblen trobar la fórmula per avançar segons el full de ruta traçat.
El pròxim acte serà la votació al Parlament britànic dilluns que ve de la llei que permet la conversió de les 20.000 directives europees en llei britànica, per poder així, paradoxalment, desconnectar-se de la UE. Encara que el Partit Laborista ja ha anunciat que hi votarà en contra, i alguns conservadors proeuropeus també, és bastant probable que sigui aprovada sense problemes. També ho és que el titular acabi passant desapercebut per la resta de la Unió Europea.
