Un desenllaç imprevisible

No sembla que el govern espanyol hagi aconseguit el que era el principal afany de Sunzi, el cèlebre estrateg xinès: determinar la batalla abans que aquesta es produeixi de forma efectiva, guanyar abans que comencin els mastegots. Avui, segons està previst, comença al Parlament la lluita de debò, salvades les múltiples discrepàncies prèvies, entre els governs espanyol i el català. I, com bé sabien a l’antiga Xina, un cop en marxa el desenllaç de les batalles resulta sempre imprevisible.

    

Sorprèn una mica però l’Executiu de Rajoy, fins i tot disposant de múltiples recursos i poderoses palanques, no ha aconseguit fer sortir de la calçada l’automòbil en què viatja el sobiranisme. El Govern català ha superat, entre altres avatars, la retirada d’Artur Mas, les tensions en el si de Junts pel Sí, i les sacsejades desestabilitzadores de la CUP. També la persecució per part del Tribunal Constitucional, el zel inquisidor de la fiscalia i la instrumentalització del Tribunal de Comptes per arruïnar els dirigents sobiranistes. Per no parlar, és clar, de la guerra bruta organitzada des del Ministeri de l’Interior o de l’agressivitat visceral dels mitjans de comunicació madrilenys.

Creixent nerviosisme al PP

A pesar de tot, deia, el sobiranisme ha arribat a la fase final bastant més sencer del que alguns podien haver calculat, cosa que s’ha traduït amb el pas dels dies en un creixent nerviosisme entre el PP i l’unionisme en general. La situació s’assembla notablement a la que es va produir el 2014 a les portes del 9-N, ¿se’n recorden? Avui, com aleshores, Rajoy i la resta juren que no hi haurà urnes però al mateix temps llancen amenaces i difonen consignes, cosa que, salta a la vista, no farien si estiguessin tan segurs del que diuen. 

    

No sé si es podrà votar molt, poc, gens o a mitges a Catalunya el pròxim 1 d’octubre. El que és segur és que el dia 2 el sobiranisme i l’independentisme seguiran aquí. Sigui com sigui, els seus líders i també la gent del carrer estan mentalitzats per a qualsevol cosa que pugui passar. La derrota, d’alguna manera, està descomptada, ja que tots saben que el referèndum és un repte realment titànic. 

  

 Tampoc desapareixeran l’espanyolisme o l’unionisme. No obstant, la batalla difícilment reforçarà el Partit Popular en el marc polític espanyol. Més aviat el debilitarà. Això es donarà, des del meu punt de vista, en tots els casos, però especialment si el Partit Popular no aconsegueix aturar el referèndum de Puigdemont i els catalans poden dipositar les seves paperetes. Una altra circumstància molt negativa es produirà si en un moment d’ofuscació el PP respon de manera desproporcionada, excessiva, a l’intent de referèndum.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

    

En els dos casos, l’oposició, especialment el PSOE i Podem, es veurà reforçada i impulsada a llançar una intensa ofensiva contra Rajoy, fins al punt, potser, d’aconseguir descavalcar el Govern popular. Els últims moviments de l’esquerra semblen estar dissenyats preveient un clima advers per al PP després de l’1-O.