A un minut del xoc de trens

Som a un minut del tan temut xoc de trens. Se sabia que el moment arribaria, però la guerra de nervis s’ha desfermat. N’hi ha prou de veure ahir la cara del Rei en l’obertura de l’any judicial i de sentir els discursos del president del Tribunal Suprem i del fiscal general per veure que a Madrid hi ha molta preocupació. I –casualment– el Constitucional es reuneix aquest dimecres, el dia previst perquè el Parlament aprovi la llei del referèndum.

El nerviosisme no és només cosa de Madrid. És cert que l’actitud exclusivament jurídica del Govern de Rajoy no resol un conflicte que és polític. Però no ho és menys que el 'juridicisme', al mateix temps que dificulta les sortides de to dels dirigents més assilvestrats del PP que engreixen el separatisme, també força el Govern català a la màxima cautela i a canviar el seu full de ruta. Volia admetre a tràmit la llei del referèndum el 16 d’agost i per això es va habilitar parlamentàriament la segona quinzena d’aquest mes. Però l’anunci de Rajoy que la simple admissió seria recorreguda al Constitucional, i immediatament suspesa, va obligar a endarrerir-ho tot. Puigdemont no es podia exposar a la suspensió de la llei en ple agost i amb part de l’ANC a la platja.

Calia ajornar-la –tot i que la credibilitat del referèndum patia– al ple del 6 de setembre, en vigílies de la Diada, perquè la temuda suspensió tingués una forta resposta al carrer. I cuidar que Puigdemont pogués firmar la llei abans que fos suspesa. Per això l’ombra d’un possible Consell de Ministres avui –mentre el Constitucional està reunit– obliga a despistar al màxim. I encara que el més probable és que la llei es voti avui, es convoca un estrany ple extraordinari per divendres que ve. ¿Distracció o el dia de la ruptura –el de la votació de la llei– encara es pot endarrerir 48 hores?

Victòries simbòliques

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

És la guerra de nervis i d’intentar aconseguir victòries simbòliques davant l’opinió pública. El separatisme no ho té bé perquè la llei implica no només violar la Constitució sinó també la legalitat catalana, ja que l’Estatut requereix per ser canviat una majoria qualificada de dos terços (90 diputats). I implicarà que es vulnerin els drets dels grups de l’oposició i s’impedeixi el reglamentari dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. El resultat és que, en una cosa tan rellevant, ni més ni menys que tres grups marxaran de l’hemicicle. Es visualitzarà la partició catalana, tal com d’altra banda indica l’última enquesta del CEO (de la Generalitat), que assenyala que la independència té el suport del 41% (molt), però que no la vol el 49%.

Malgrat tot, Madrid també té risc de patinar. La cara, ahir, en la improvisada roda de premsa, de Puigdemont indica que creu que la citació del Tribunal de Comptes a Mas el dia 25 –i la decisió de fer-li pagar amb altres alts càrrecs una fiança de 5 milions– és una ficada de pota que alimentarà el victimisme i no serà entesa a Catalunya. ¿Qui s’equivocarà més en els 24 dies que queden fins a l’1-O?