Els pallassos fan por

Llegeixo a 'The Daily Mail' unes declaracions de la presidenta de l'Associació de Pallassos Nord-americans -sí, amics, això existeix-, que apunta que l'adaptació cinematogràfica de la novel·la de Stephen King 'It' està causant problemes als membres del col·lectiu, que veuen com se'ls contracta menys per a festes infantils i altres esbargiments en què, fins ara, la seva presència era benvinguda. La desgràcia es deu a la figura tenebrosa de Pennywise, el pallasso malèvol que amarga l'existència dels nens protagonistes des de l'interior d'una claveguera.

A la minisèrie de 1990, aquest paper l'interpretava Tim Curry, graduat en personatges abjectes des que va fer de transvestit sinistre a 'The Rocky Horror Picture Show', però a la pel·lícula de l'argentí Andy Muschietti -que s'estrena aquest divendres, si no m'equivoco-, Pennywise és Bill Skarsgard, germà d'Alexander i fill de Stellan, i la seva presència -enhorabona per al maquillador- és moltíssim més terrorífica. ¿Passarà a Espanya una cosa semblant?

Riure per fora, plorar per dins

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

El gran Perich deia que un pallasso és un senyor que riu per fora i plora per dins, motiu pel qual sol tenir tan poca gràcia. No hi puc estar més d'acord, però, per compartir aquesta afirmació, és necessari haver arribat a l'edat adulta. En la infància, els pallassos o et fan riure amb el seu humor pueril i carrincló o et fan una por de nassos. Jo formava part del col·lectiu infantil que temia els pallassos. La figura de l'august, en concret, em causava autèntic pànic: aquells bombatxos brillants, les mitges efeminades, la cara pintada de blanc, l'enorme cella... Només li faltava portar escrit al front les paraules 'pedòfil assassí'.

Vaig aconseguir perdre'ls la por als pallassos durant la primera comunió d'un cosí meu, quan, tornant del lavabo, em vaig trobar amb el 'clown' i l'august en un passadís discutint a crits per com es repartien els calés que havien obtingut del meu oncle. Encara que em va fer una mica d'angúnia passar entre ells, el cert és que, després d'assistir a la seva misèria -moral i econòmica- no els vaig tornar a témer. Però no tothom ha tingut aquesta sort: això explica la moda dels pallassos sinistres i la preocupació de la presidenta dels 'clowns' nord-americans.