El desafiament de Corea del Nord puja un altre graó

La caiguda del mur de Berlín no va posar fi a la Història, com es va dir amb gran optimisme, però sí que va acabar amb la dialèctica de la guerra freda, basada en l’estratègia de la destrucció mútua assegurada. No obstant, va deixar un serrell sense resoldre, el del primer conflicte calent dins d’aquella congelació militar. La guerra de Corea (1950-1953) acabaria amb un armistici, no amb un tractat de pau, i perpetuaria la divisió de la península coreana entre un nord alineat amb el bloc comunista i un sud vinculat als Estats Units. Pyongyang és avui un anacronisme, però un anacronisme molt perillós per una imparable carrera armamentística que l’ha portat a llançar ahir el desafiament més gran que hi ha hagut fins ara amb l’assaig d’una bomba d’hidrogen. La perillositat no depèn només de Kim Jong-un i el seu seguici militar, sinó de la resposta que es doni a aquest repte. I la resposta requereix tenir el cap molt fred. L’amenaça de Donald Trump de llançar foc i fúria sobre Corea del Nord només ha servit per deixar al descobert la verborrea presidencial mentre Pyongyang seguia llançant míssils i provant una nova i potent bomba. Les sancions, molt suaus, imposades fins ara al règim tirànic de Kim no han funcionat. Queda molt de marge fins a un embargament total. Falta que els EUA, Rússia, la Xina, el Japó i Corea del Sud es posin d’acord. Europa té poca cosa a fer en aquest conflicte, però el comunicat conjunt d’Angela Merkel i Emmanuel Macron revela una situació altament perillosa.