Tot un estiu marejant la perdiu
La nefasta gestió en els fitxatges del Barça implica que algú assumeixi responsabilitats i dimiteixi, encara que la crisi institucional ja és inevitable
marcosl39842957 barcelona 28 08 2017 deportes presentaci n de la 170831233200 /
Semedo, Deulofeu, Paulinho, Dembélé. Sona bé, ¿oi? Els quatre jugadors que han arribat al Barça aquest estiu ofereixen, d’entrada, bones perspectives. Als dos primers ja els hem vist jugar i apunten maneres, i la joventut de Dembélé és il·lusionant. I no obstant arribem al final del període de fitxatges amb una sensació de derrota i d’haver fet el ridícul. Ningú substituirà Neymar, això ja ho sabem, però els intents per ampliar una plantilla que doni més garanties només s’han portat a terme a mitges, o menys que això. Tot l’estiu marejant la perdiu per aconseguir molt poc. La frustració generada per l’intent de fitxar Coutinho fins a última hora va tenir aires de 'coitus interruptus' i convida l’afició al desànim.
El president, Josep Maria Bartomeu, la directiva i, en especial, Robert Fernández i Pep Segura, són responsables d’una gestió nefasta i una plantilla justeta per a les expectatives de tot un Barça. Algú hauria d’assumir responsabilitats i dimitir, però és que a més la crisi institucional ja és inevitable.
Capital esportiu malbaratat
Que poc que els ha calgut per malbaratar un capital esportiu inigualable, aconseguit en tan sols una dècada. En dies tèrbols un arriba a la conclusió que Messi i Iniesta només firmaran la renovació de facto amb un altre president.
Malgrat tot aquest embolic, em sembla molt bé que al final no s’hagin pagat 160 milions per Coutinho, i tampoc la bogeria de desemborsar 80 quilos per Di María. A més de la inevitable sensació d’estafa, hauria sigut fer el joc a una forma de malbaratar els diners que el Barça no es pot permetre, ni per tradició ni per economia.
Canvi de paradigma
En realitat, aquest estiu hem assistit a un canvi de paradigma en el futbol europeu. Ja fa alguns anys que l’arribada dels nou-rics està distorsionant el futbol tal com l’enteníem, però per primera vegada el PSG ha escenificat el poder dels diners per sobre del prestigi. Jo ho veig així: les clàusules de rescissió multimilionàries existien per no ser utilitzades, només com a mesura preventiva i amenaçadora –igual que molts països tenen la bomba atòmica, diguem–, però el PSG ha premut el botó vermell amb el fitxatge de Neymar.
No hem de descartar que tot sigui una represàlia per la derrota de la temporada passada a la Champions –el 6-1 del Camp Nou que va dirigir Neymar–, amb la qual cosa s’accentuaria el capritx de nou-ric. Al final el Barça ha aconseguit disminuir de portes enfora l’ona expansiva del fitxatge del brasiler –sense malgastar del tot els 222 milions–, però ara li queda la part més difícil després del tancament del mercat.
Recuperar jugadors donats per perduts
Notícies relacionadesSi Valverde vol afrontar la temporada amb garanties, haurà de recuperar el compromís de jugadors que s’han posat en dubte: Arda Turan, André Gomes, Rafinha... Haurà de donar-los minuts, incorporar-los als seus plans amb més protagonisme.
La seva missió ara és convertir una gestió grotesca en un repte de superació. Com a mínim fins al desembre, quan s’obrirà el mercat i potser, amb sort, la distància entre el preu i el valor d’alguns jugadors no serà tan abismal.
