Londres desafia la UE

El Govern de May percep ja l'impacte econòmic del 'brexit' i, per frenar-lo, vol començar a negociar com més aviat millor com serà la futura relació

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp39258236 britain s prime minister theresa may waits to answer a quest170711202849

zentauroepp39258236 britain s prime minister theresa may waits to answer a quest170711202849 / MATT DUNHAM

El Govern britànic de Theresa May està desafiant els altres 27 països de la Unió Europea (UE) per forçar-los a iniciar la negociació sobre les futures relacions econòmiques i comercials entre la Gran Bretanya i la UE després del 'brexit' abans d’haver pactat les condicions del divorci, en contra del que exigeixen els seus socis europeus. Això ha portat aquesta setmana a un impàs en la tercera ronda de negociacions a Brussel·les, mentre el rellotge segueix avançant cap a la data del 29 de març del 2019, en què el país deixarà de ser membre de la UE, fins i tot si no hi ha un acord.

Malgrat les declaracions oficials triomfalistes sobre els suposats avantatges que aportarà la sortida de la UE, un any després del referèndum del 'brexit' el Govern conservador britànic comença a prendre consciència de l’enorme impacte negatiu que tindrà per al país abandonar la UE, especialment sense un acord.

L’economia britànica està perdent força, encara que els índexs borsaris es mantinguin pròspers. El creixement econòmic trimestral al llarg del primer semestre del 2017 (0,2% i 0,3%) s’ha reduït a menys de la meitat del semestre precedent i també representa la meitat del creixement que registra l’eurozona (0,5% i 0,6%), segons Eurostat.

La depreciació de la lliura esterlina després del referèndum ha disparat la inflació (2,9%-2,6% al maig-juliol), mentre que els sous creixen molt menys que els preus, cosa que està reduint el nivell de vida de la majoria de la població i frenant el consum. Ara els treballadors britànics guanyen 16,3 euros menys per setmana del que guanyaven abans de la crisi financera, advertia The Guardian al juny.

A això s’hi han de sumar les pèrdues de llocs de treball que es produiran per la deslocalització d’empreses després del brexit. De moment, les inversions en el sector de l’automòbil s’han frenat en sec i es limiten al 12,8% dels 2.700 milions d’euros invertits el 2015. El sector financer ja prepara el desplaçament de 9.000 llocs de treball al continent i els que es podrien perdre només en l’àmbit financer podrien arribar als 230.000, segons un estudi d’Ernst & Young per a la Borsa de Londres.

Sortir té conseqüències

Per això, el Govern britànic està redoblant els seus esforços per obrir com més aviat millor la negociació sobre les relacions futures amb la UE i esmorteir aquest impacte negatiu. El seu objectiu és conservar els beneficis de pertànyer a la UE i el ple accés al mercat europeu sense cap de les obligacions que això implica, encara que els Vint-i-set ja han advertit que és impossible. «Sortir del mercat únic té les seves conseqüències», ha subratllat Michel Barnier, el negociador en cap de la UE.

El secretari d’Estat britànic responsable del brexit, David Davis, ha insistit durant aquesta setmana a Brussel·les que les condicions del divorci estan «intrínsecament» unides a les característiques que tindran les relacions futures amb la UE, i que per això per avançar en aquestes condicions de sortida s’ha d’iniciar la discussió sobre com serà l’accés futur dels productes i serveis britànics al mercat europeu.

Per intentar esquivar i debilitar la Comissió Europea que negocia en nom dels Vint-i-set, el Govern britànic també ha emprès una ofensiva diplomàtica amb dues reunions successives amb els ambaixadors dels països de la Unió Europea a Londres a l’agost per convèncer-los de la bona voluntat britànica. En les reunions, el Govern de May va defensar que n’hi ha prou amb un consens sobre els principis generals del brexit perquè es compleixi la condició europea que existeix un «progrés suficient» per obrir les negociacions sobre les relacions futures, sense haver d’esperar que estigui molt avançat l’acord sobre els drets dels ciutadans europeus residents a la Gran Bretanya, el pagament de les obligacions financeres britàniques i la preservació del procés de pau d’Irlanda del Nord i el lliure pas fronterer amb Irlanda, com exigeixen els Vint-i-set.

Notícies relacionades

L’estratègia dilatòria britànica presenta documents com si fossin posicions per a la negociació quan en realitat només són reflexions o enumeració d’opcions, es queixa la UE. Tot plegat per eludir assumir compromisos sobre el divorci fins que es concreti l’accés futur al mercat europeu, que és el que interessa a Londres. 

Aquesta estratègia, que pot donar rèdits temporals davant l’opinió pública britànica, crispa el diàleg amb la UE i incrementa la desconfiança europea amb el Govern de May, i podria portar al col·lapse de les negociacions.