Els llargs ganivets del 'brexit'

Sense saber ben bé com, un conviu envoltat d’encantadors ciutadans britànics que, ves per on, van votar a favor d’un brexit que encara defensen sense titubejos. Resumint i, per tant, caricaturitzant, anhelen recuperar el control de les seves fronteres i desfer-se dels dictats de Brussel·les. I no ha passat res perquè canviïn d’opinió. 

    

Ara ha acabat la tercera ronda de negociacions entre la Unió Europea i el Regne Unit i, tal com estava previst, hi ha hagut menys avanços que en el fitxatge de Coutinho pel Barça. A Londres aspiraven a tancar l’acord de la desconnexió a l’octubre i ja es veu que el pols s’allargarà possiblement fins a l’arribada de Santa Claus. 

    

El divorci, com en totes les separacions, està ara encallat en l’assumpte dels diners. ¿Quant han de pagar els britànics a la UE? Uns 60.000 milions, va afirmar Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, d’una forma que va semblar poc científica. Ni parlar-ne, quina bogeria, bramen els tabloides i des de Downing Street al mateix temps.

Guerra de declaracions

¿Són excessius diners 60.000 milions? Sí, és clar, Tot és massa diners. Ho és el cost de qualsevol fitxatge futbolístic, un mecat en què es pot almenys comparar. Si Mbappé val 180 milions, ¿quants se’n mereix Messi? Però amb el brexit no podem fer això. Hi ha taules, hi ha compromisos mesurables, però no hi ha precedents... 

 

    

Semblen prevaler les aparences de guanyar la partida, ara mateix desenvolupada en una guerra de retrets. Que no ens estafin, es reclama des de Londres. Sou uns nostàlgics irrealistes, disparen des de Brussel·les. Ganivets llargs.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

    

Se sap que desendollar-se de la UE és una tasca mastodòntica per a la qual el Gabinet de Theresa May no està donant gaires senyals d’estar preparat. S’han de filar una infinitat d’acords i clàusules. Detalls incomprensibles sense interès per seguir per a la gran majoria que encara creu en els beneficis del brexit. Per això hi ha la primera ministra, a la qual es percep confosa. Que segelli les fronteres i pagui tan poc com pugui. I sobretot, que sembli una victòria.