Assumpte d'Estat

El Govern català i els Mossos neguen haver rebut un avís del National Counterterrorism Center (organisme que coordina la CIA, la NSA, l’FBI i altres agències dels EUA) que apuntava el risc d’un atemptat de l’ISIS aquest estiu a Barcelona, «específicament a la Rambla». Ho neguen i ho neguen. Però admeten que sí que van rebre un avís, precisament el 25 de maig i, curiosament, amb el mateix contingut del comunicat que transcriu EL PERIÓDICO. Neguen que el rebessin de la CIA, però no aporten la font i afirmen que, després de contrastar-lo, no li van donar credibilitat. És a dir, reconeixen la major. Això sí, adornant el seu discurs amb fortes crítiques a aquest diari i al seu director, al més pur estil Trump.

El cert és que l’avís de l’NCTC és imprecís, vague. ¿Per què no es va reconèixer la seva existència i es va puntualitzar des d’un primer moment? ¿Per què s’ha volgut amagar com un assumpte d’Estat? Potser, precisament, per això mateix. Perquè, tan bon punt va esclatar la tragèdia, es va voler tractar la gestió de l’atemptat com un assumpte d’Estat: del futurible Estat català. Un exemple de l’eficàcia i el prestigi que tindria una Catalunya independent. Al servei d’aquesta idea, l’exèrcit digital del procés (format per periodistes, escriptors, economistes, cantautors i legions d’entusiastes) va enfebrar negant qualsevol ombra sobre l’Arcàdia. El perill de la propaganda desfermada és que acaba dominant la causa.