Turistes i criminals al Raval

Els veïns del Raval associen els problemes dels narcopisos amb l'especulació immobiliària i la gentrificació

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp39708857 raval170816190744

zentauroepp39708857 raval170816190744 / FERRAN NADEU

Per als veïns del Raval, turistes i criminals són dues cares d’una mateixa moneda. Viuen angoixats entre la gentrificació –terme encunyat per la sociòloga Ruth Glass l’any 1964 per descriure l’expulsió i substitució dels pobres autòctons dels Docklands londinencs per una nova classe mitjana– i la violència en les seves formes més antigues i diverses. L’ocupació de pisos buits per part de traficants d’heroïna i cocaïna que utilitzen aquests espais per vendre droga s’ha convertit en un verdader problema per als veïns del barri. Ara han decidit sortir al carrer a protestar, farts de veure a les portes de casa seva criminals que trafiquen i addictes que hi van a punxar-se.

Més de 60 vivendes han sigut ocupades a la brava els últims mesos davant la passivitat de l’Ajuntament de Barcelona i dels Mossos d’Esquadra. Els veïns, amb més o menys raó, denuncien que les ocupacions es porten a terme amb impunitat perquè darrere s’amaguen intencions ocultes de propietaris d’immobles que volen expulsar la gent del barri per especular amb les vivendes i rebre més turistes. Caldrà investigar per què aquests pisos estaven buits.  Però el que sí que és cert és que quan els conflictes no es gestionen la gent en treu les seves pròpies conclusions partint de les seves percepcions. I per a ells, aquestes conclusions són la seva realitat. D’aquesta manera es comencen a generar els corrents d’opinió que després es converteixen simplement en el que pensa la gent del carrer.

Notícies relacionades

Barcelona ha viscut aquest estiu episodis de turismofòbia. Fins que el gihadisme ha castigat la capital catalana i de sobte els barcelonins s’han preguntat amb certa preocupació què passaria si deixessin de venir els turistes.

Que aquest laberint de carrerons al nucli antic té atractiu per al visitant és una realitat. Com també en té la Barceloneta o el Born. Però el que converteix el turisme en alguna cosa incòmoda per als veïns no és aquell rondar de visitants, sinó la falta de gestió dels problemes que els afecten en el seu dia a dia. Els veïns no haurien de sortir al carrer cada dia per protestar sense que ningú els escolti mentre els turistes campen alegrement amb els seus pals de selfie. D’aquesta sordesa en neix la ràbia.