DUES MIRADES
Els vivents
No soc un fanàtic de 'Joc de trons', però de tant en tant la sèrie té moments shakespearians
zentauroepp39836873 a fan gestures between two people dressed as white walkers 170828121133 /
No soc un fanàtic de 'Joc de trons'. Me n’agraden algunes batalles, filmades amb una precisió i un ritme esclatants, i determinades escenes, tot i que mai no sé distingir de quin regne parlen o a quina facció fan costat. De tant en tant, però, la sèrie té moments shakesperians, diàlegs que enlluernen enmig del baf putrefacte dels dracs i de les històries d’incestos i crueltats. Una nit, davant el televisor, em vaig topar amb una d’aquestes joies.
Dos homes caminen a través d’un país gelat, inhòspit, a punt d’enfrontar-se a una força maligna contra la qual poca cosa poden fer. Tot i la rudesa del terreny i la inquietud del futur, viuen un moment de relativa pau, almenys meteorològica, entre dues tempestes de neu. Un diu a l’altre: «No lluito perquè un home o una dona que no conec s’assegui en un tron de ferro. Lluito per la vida». L’altre home se’l mira i segueix caminant. El primer continua: «La mort és l’enemic. El primer i l’últim». El segon intervé: «Però bé, tots morim, ¿no?». L’home que parlava afegeix: «L’enemic sempre vencerà, però hem de combatre’l. És tot el que sé. Hem de defensar aquells que no es poden defensar. Potser no necessitem entendre res més, potser amb això n’hi ha prou».
Ja ho he dit. No sóc un fanàtic de 'Joc de trons', però de tant en tant té moments d’una nitidesa fenomenal, d’arrels clàssiques. Ho deia Sèneca: «El pitjor dels mals és sortir del grup dels vivents abans de morir».
