Interrogant d'inici de curs

Fa anys que Catalunya no viu un setembre tranquil. Amb aquest ja seran quatre els inicis del curs polític en què s’afronten situacions molt excepcionals: el 2014, la consulta del 9-N; el 2015, les eleccions plebiscitàries; el 2016, la qüestió de confiança a què es va sotmetre el president Carles Puigdemont després del fracàs dels seus primers pressupostos; i aquest any, la celebració del referèndum d’autodeterminació previst per a l’1 d’octubre.

Després del parèntesi estiuenc únicament alterat pels tràgics atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils i per les seves derivades, es reprèn el guió on es va quedar a finals de juliol sense que s’hagin produït canvis significatius. Després de l’espectacular presentació de la llei del referèndum, en plena canícula van ser cridats a declarar diversos alts càrrecs investigats per la seva presumpta participació en activitats vinculades a la celebració del referèndum. Es poden enfrontar a penes de presó de fins a 15 anys per delicte de sedició. I també va ser suspesa la reforma del reglament del Parlament que havia de servir per tramitar per la via d’urgència la llei del referèndum.

Avui, i malgrat que es van escurçar les vacances parlamentàries, suposadament per donar inici als tràmits d’aprovació d’aquesta llei, la Mesa del Parlament encara no l’ha inclòs al seu ordre del dia. La raó és que, previsiblement, tan aviat com s’iniciïn els tràmits preceptius, la llei serà suspesa per part del Tribunal Constitucional.

I encara que des del Govern de la Generalitat ja s’hagi anunciat que no s’acatarà aquesta suspensió i que la mateixa llei preveu que prevaldrà «jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte, tenint en compte que regula l’exercici d’un dret fonamental inalienable del poble de Catalunya», el cert és que, quan falta poc més d’un mes per a la celebració del referèndum, la llei que l’hagi d’emparar segueix sense tramitar-se.

Molt poc temps per donar compliment a les garanties, no ja les que recomana la Comissió de Venècia, sinó els requisits que el mateix Govern per mitjà de la llei semblava estimar-se autoimposar. Entre altres requisits imprescindibles, quan falta un mes ni hi ha administració electoral, ni s’han designat els membres de les meses, ni s’ha fet públic el cens, ni hi ha Sindicatura Electoral de Catalunya, l’òrgan responsable de resoldre consultes, queixes i recursos.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

En canvi, això sí, alguns partits i entitats, molt a l’estil dels Political Action Committee nord-americans, ja han iniciat la campanya pel sí sense que se n’hagi aprovat el mecanisme de finançament, i Puigdemont ha dit al Financial Times que ja disposen d’urnes, encara que des del punt de vista de les garanties processals el simple fet de tenir-les no té cap mena d’importància.

Si el Govern català tenia previst desobeir el Tribunal Constitucional, no s’explica que a aquestes altures la llei encara no s’hagi ni tramitat. La qüestió, per tant, és si alguna vegada el Govern ha estat disposat realment a aprovar-la i a donar-li compliment.