Espanya 'gira' cap al Sahel

Com és habitual, la visita a finals de juliol del ministre d’Afers Exteriors, Alfonso Dastis, al Sahel ha passat gairebé desapercebuda. És, no obstant, una mostra més –i no menor– de la creixent atenció que Espanya dona a aquesta regió africana en particular, i al continent en general. Prova d’això és també l’encara més recent creació d’una direcció general específica per a l’Àfrica a Exteriors, així com la preparació d’un nou Pla Àfrica, que marcarà la nostra política cap al gran veí els pròxims anys.

És una bona notícia que Espanya torni a mirar més, i de manera més estratègica, cap al Sud. Si el nostre país ha tingut sempre una relació especial amb el Magrib, sobretot amb el Marroc –geografia obliga–, és fonamental seguir ampliant el radi d’acció al continent. El Sahel s’ha convertit, per a molts, en la nova frontera europea, en això que en el llenguatge comunitari s’anomena el 'veïnatge estès'. Aquesta enorme franja que inclou des de l’Atlàntic fins al mar Roig i països com Mauritània, Mali, Níger o Burkina Faso (entro altres), suscita ara, sobretot, preocupació en termes de seguretat: per la gran activitat d’organitzacions gihadistes i criminals i pel seu paper en tota mena  de tràfics il·lícits, començant pel de persones. No en va és punt d’origen o trànsit de molts dels moviments migratoris que es dirigeixen cap a Europa.

Espanya va començar una relació activa amb la regió el 2005, establint, entre altres, un marc de cooperació per regular els fluxos de migració que s’usa sovint com a model per a un possible esquema de la Unió Europea. Tot i que la crisi va frenar aquesta empenta inicial, des del 2012 militars, policies i guàrdies civils espanyols participen en missions de la UE destinades a formar i entrenar les forces de seguretat al Níger i Mali, així com de seguiment de l’aplicació dels acords de pau en aquest últim país. A més, el Sahel segueix sent, tot i les retallades pressupostàries, una de les regions prioritàries, juntament amb l’Amèrica Llatina, per a la cooperació espanyola.

L’assignatura pendent és l’escassa presència empresarial, a causa fonamentalment de la inseguretat i la falta de tradició. S’entreveuen, no obstant, nombroses oportunitats en sectors com les infraestructures, l’energia, la pesca o l’hostaleria. Tant des de l’àmbit empresarial com des del públic hauria de fomentar-se l’interès en la zona si Espanya no vol perdre el tren una vegada més. La creixent presencia de la cooperació alemanya o la visita d’Emmanuel Macron al cap de poc de prendre possessió –la segona, després d’Alemanya– il·lustren el creixent pes de la regió en les prioritats exteriors d’altres països europeus.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Dastis va anunciar en el seu viatge també la intenció de Mariano Rajoy de participar en la pròxima cimera Unió Europea-Unió Africana que se celebrarà el mes de novembre a Mali. Seria un clar missatge que el gir d’Espanya cap a l’Àfrica és una aposta real d’una política exterior més oberta i ambiciosa.

Periodista. Directora d’Esglobal