LA CLAU
Les ànimes de la multitud
Barcelona ha ofert una expressió inequívoca d'aquesta ànima col·lectiva que rebutja de manera conjunta el terror per sobre d'altres consideracions polítiques o ideològiques
jjubierre39813599 gra226 barcelona 26 08 2017 manifestaci n contra los ate170826190934 /
Quan la crueltat més irracional talla vides d’arrel el buit s’apodera de l’existència humana. Afloren com un bàlsam contra el dolor individual les demostracions de solidaritat que emanen de la consciència col·lectiva de pertinença a un grup que comparteix valors ètics i un espai comú de convivència. Molts sociòlegs i filòsofs al llarg de la història han escrit sobre aquest sentiment que uneix les persones en societat i sobre la necessitat de fer catarsis davant les desgràcies.
Però va ser el francès Gustave Le Bon qui va encunyar l’expressió molt plàstica de «l’ànima de la multitud», que va definir com una ànima col·lectiva, sens dubte transitòria, però que presenta característiques compartides molt evidents.
Barcelona va oferir ahir una expressió inequívoca d’aquesta ànima col·lectiva que rebutja de manera conjunta el terror i reivindica la voluntat ferma de viure sense por per sobre de moltes altres consideracions polítiques o ideològiques.
Més de mig milió de persones vingudes de tot arreu i de religions i nacionalitats diferents van sortir al carrer amb un únic propòsit. El rebuig de la societat civil davant els atemptats que van segar la vida de 15 persones i en van ferir un centenar va ser ahir unànime malgrat les misèries polítiques que han aflorat durant els últims dies i les polèmiques per les estelades i per la presència institucional d’uns i altres a la marxa.
Davant d’un horror com el que va sacsejar la Rambla de Barcelona ningú és qui per dir qui pot o no pot anar a una manifestació en contra del terrorisme ni per donar consignes de cap mena davant d’una convocatòria d’aquest tipus. No és moment de capitalitzar el dolor per a cap causa que no sigui el rebuig en essència de la violència i l’afecte a les víctimes.
Darrere de l’ànima col·lectiva transitòria que descrivia Le Bon, hi ha els individus i les seves pròpies consciències. El xoc institucional entre el Govern català i l’Estat espanyol discorre amb les seves respectives demostracions col·lectives. Les altres ànimes de la multitud tindran els seus espais per fer les seves pròpies catarsis. Ahir era el dia de plorar els morts.
