pantalles
Ponent i nosaltres
Ho va cantar Dylan fa dècades: els temps estan canviant. Habitualment els estius a televisió eren temps per a repeticions, sèries de catàleg, tornejos de futbol amistosos i pel·lícules moltes vegades emeses, que compartien les graelles amb programes d’entreteniment de segon nivell. No obstant, aquest any s’ha estrenat i emès a l’estiu el més gran fenomen que la televisió ha produït des del principi de segle: 'Juego de Tronos'. Un fet sense precedents que explica en si mateix les diferències entre els models de negoci de la tele, segons sigui en obert o de pagament.
Les cadenes gratuïtes tenen en la publicitat la seva principal font de finançament, i les empreses anunciadores com a client prioritari, mentre que les plataformes de pagament depenen dels seus abonats. Són dues carreteres que es dirigeixen cap a un mateix lloc, però en paral·lel, sense interferir-se; perquè, encara que el públic és sempre el mateix, senzillament tenen fonts de finançament diferents i per tant el client final de cadascuna és diferent del de l’altra. Passa el mateix amb els continguts. Mentre que la televisió en obert basa la part essencial de la seva oferta en els directes i en el seu contacte amb l’actualitat més rabiosa i la més pròxima a la seva audiència, els grups de pagament ho fan amb el seu immens catàleg de sèries, cine i esports.
Això s’ha pogut comprovar una vegada més aquest estiu ja gairebé finalitzat. Mentre les plataformes de pagament estrenaven sèries, algunes realment extraordinàries, les cadenes en obert han sigut una vegada més la principal font d’informació dels ciutadans, quan per exemple es van produir els tristíssims atemptats de Barcelona i Cambrils, on totes elles van realitzar un treball digne d’aplaudiment. Perquè l’actualitat local és el seu terreny exclusiu, el que els és propi, el que és aliè a HBO, Amazon o Netflix o qualsevol altra plataforma forana que pugui arribar en el futur.
Així, quan ens passa alguna cosa, recorrem als nostres mitjans més pròxims, els que parlen de nosaltres, els que sempre ho han fet, els que ens acompanyen. En temps de redefinició del paper de molts dels agents d’un sector en constant mutació, transmetre les nostres vides, el que ens succeeix, és el contingut exclusiu que les cadenes en obert tenen per competir contra les grans plataformes mundials de pagament. Perquè, siguem sincers, difícilment la nostra indústria de ficció, per més que hagi millorat i segueixi fent-ho, podrà arribar al nivell de producció, pressupost, càsting, localitzacions, campanyes de màrqueting i distribució que suposen sèries com 'Juego de Tronos' o 'Ray Donovan'. Aquestes sèries es permeten estrenar a l’estiu perquè no depenen dels anunciants i per tant del consum televisiu, sinó d’uns abonats que és a l’estiu quan més temps tenen per veure tele.
Notícies relacionades
Però si per saber què succeeix a Ponent, amb els Stark, Lannister, dragons i caminants blancs, hem d’acostumar-nos a pagar, per saber què ens passa seguirem connectats a la TV gratuïta en obert, tant avui com en el futur. Canvis sí, però hi ha lloc per a tots i és el consumidor el que es beneficia d’una oferta més àmplia que mai.
