Editorial

El 17-A i la integració de la immigració

La cèl·lula de Ripoll tira per terra la tesi que la segona generació ja no té problemes a Catalunya

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp39754142 dones de la comunitat musulmana de ripoll a les portes de l 170823121604

zentauroepp39754142 dones de la comunitat musulmana de ripoll a les portes de l 170823121604 / Gerard Vila

El pas dels dies després dels atemptats del 17 d’agost va aportant elements de judici que donen la raó als observadors perspicaços que en les hores immediatament posteriors als fets van posar en relleu un canvi significatiu respecte d’anteriors atacs de matriu gihadista: els autors d’aquest són joves nascuts o crescuts a Catalunya, parlen català, no viuen en guetos i estan aparentment integrats a la nostra societat. Una dada capital que desmenteix la tesi compartida per sociòlegs i polítics en les últimes dècades, és a dir, que les dificultats per a la integració de la població d’origen musulmà es donen sobretot en la primera generació, però que la segona, fins i tot mantenint vincles amb la seva cultura de procedència, passa el rubicó de la plena incorporació, a imatge i semblança dels altres catalans que al seu dia va exalçar Francisco Candel.

El 17-A ens ha demostrat que la realitat no és com crèiem, cosa que ens obliga a plantejar-nos, col·lectivament, què hem fet malament. És veritat que a Catalunya no hi ha el racisme rampant que sí que existeix en altres països del nostre entorn, però també ho és que els fills de la immigració tenen, en igualtat de condicions que els de catalans arrelats, pitjors oportunitats per tirar endavant en la vida, i que la crisi econòmica ha aguditzat aquesta dualitat. Veure diàriament que moltes vegades la mirada i l’actitud dels altres et fan sentir diferent explica que joves aparentment normals, com els de Ripoll, hagin sucumbit als paranys de tètrics personatges com l’imam Abdelkadi Es Satty. Cal revisar i corregir les pautes de comportament perquè els joves de famílies musulmanes s’integrin de debò en la societat catalana i s’identifiquin amb els seus referents cívics. I aquesta és una responsabilitat que incumbeix tant les administracions com cadascun de nosaltres. Sense bonismes, però també sense concessions als que donen per impossible una saludable osmosi cultural.  

En aquest clima de reflexió i assimilació de la tragèdia del 17-A, Barcelona viurà avui una gran manifestació de dol que ha de ser també una demostració de fermesa i unitat al voltant dels valors que compartim: la defensa de la vida, de la democràcia, del diàleg i de la tolerància. Ara i en les dures setmanes que s’acosten a Catalunya.