Els límits de la decència

Els cossos dels difunts encara eren calents, els estómacs estaven tancats amb nusos, els cervells bloquejats en estat de xoc i encara no havíem ni començat el dol. Barcelona havia estat violentada i torbada en el seu centre neuràlgic i no ens en sabíem avenir. Un passeig alegre, atrafegat i colorit s’havia convertit en un infern, en un paisatge desolador irreconeixible. 

Mentre tot això passava, els límits de la decència no impedien que algú engegués l’ordinador per escriure un article rabiós que intentés treure profit polític del dolor. Els topalls de la dignitat no aconseguien evitar que un insensat fes punta al llapis per dibuixar una vinyeta que portés l’aigua al molí de la por. No eren esbirros que escrivien i dibuixaven per a gasetilles de grupuscles extremistes marginals, ni per a pamflets sectaris dirigits per fanàtics vigilats de prop per la policia. Ho feien per als principals mitjans de comunicació espanyols i des d’allà assenyalaven les víctimes com a culpables.

Catalunya i la seva capital tenien la culpa d’haver gosat plantejar-se un futur diferent i el càstig diví aquesta vegada no eren les plagues bíbliques d’Egipte, sinó que havia arribat, sense miraments, en forma de furgoneta assassina. Massa frivolitat amb assumptes sagrats.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Abans semblava ser que els Mossos estaven a les ordres de l’independentisme radical. Ara, que els terroristes eren voluntaris per al referèndum que s’ha de celebrar el proper mes d’octubre. No sé si això volia dir que la desgràcia que hem viscut aquests dies era una 'performance' de lladres i serenos entre amics o, simplement, una mostra d’incoherència d’ahir dir blanc i avui dir negre.

Quin fàstic i quina misèria utilitzar la mort i l’agonia per coartar les llibertats dels nostres conciutadans. Quina vergonya haver hagut de presenciar aquest lamentable espectacle. I quines ganes de seguir endavant amb la nostra existència, encara que sigui per no acontentar els terroristes ni aquells que els volen utilitzar segons la seva conveniència.