De Chirico no és un gall

A Chirico m'he resignat a anomenar-lo així, tal com sona, perquè si el seu cognom es pronuncia com correspon en italià, 'quirico', sembla que ens estiguem referint a un gall. No hi ha res de dolent en els galls. Des dels Evangelis fins a Eurovisió, la nostra cultura està plena de galls.

És el Chirico vell, ancià, el que predomina en l'exposició de CaixaForum, la més gran que s'ha fet a Espanya d'aquest clàssic de les avantguardes. Al veure-la un creu que li han donat gat per llebre, que falta el Chirico inicial, el metafísic de la dècada de 1910. Però quan vaig tornar a casa vaig veure que tenia un llibre sobre ell amb text de Pere Gimferrer i em vaig adonar al llegir-lo de fins a quin punt un pot tenir prejudicis encara que sempre es proposi no tenir-ne mai més. Gimferrer és un premi Nobel d'incògnit. És un poeta rar i maleït que té tots els reconeixements literaris, i això el fa encara més misteriós, fosc i profund.

El que explica Gimferrer en aquest llibre és que no s'ha de tenir prejudicis amb el Chirico de maduresa, i ho diu al·ludint al que va escriure el crític de cine André Bazin sobre 'Monsieur Verdoux', una de les obres tardanes de Chaplin: que potser davant artistes que manifesten tant geni a l'inici de la seva carrera el més prudent sigui «considerar provisionalment els defectes aparents com a virtuts».

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

En moltes obres d'aquesta exposició hi ha un punt de desgavellat, de lleig. ¿Ja estava gagà De Chirico, tirava de veta per vendre qualsevol cosa? Tina Gil, la meva amiga rockera, anava dient-me que tenia la impressió que aquests quadros estaven pensats per ser impresos en làmines, en cromos, que era així quan cada obra quedava perfectament integrada en la seva totalitat. Gimferrer aventura en el seu llibre que no es tracta de decadència, sinó que l'artista s'havia llançat de ple a l'exploració del 'kitsch' sense que ni en el seu moment ni ara ens n'adonéssim. El mateix va fer Susan Sontag en aquells dies amb el 'camp', però, com que era un assaig, ho va posar al títol. Hi ha una escultura a l'expo que sembla el model del robot C3PO de 'La guerra de les galàxies'. Probablement va ser així.